Un estudi revela que el cos humà està format per 5 grups cel·lulars

Un equip de científics internacionals amb participació espanyola ha revelat que el cos humà està compost per solament cinc grans grups de cèl·lules, una nova classificació que aspira a facilitar la caracterització de malalties.

Els experts, dirigits per Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG), i Thomas Gingeras, del laboratori nord-americà Cold Spring Harbor (CHSL), han creat la nova ordenació monitorant el conjunt de transcripcions de gens de les cèl·lules primàries en múltiples òrgans.

L'estudi, publicat aquest dimecres en la revista 'Genome Research', «redefineix, sobre la base de l'expressió gènica, els tipus histològics bàsics en els quals els teixits s'han classificat tradicionalment», ha indicat Guigó en un comunicat de premsa.

Segons els autors, els cinc grups cel·lulars actuen com a blocs de construcció fonamentals, a partir dels quals «s'acoblen» els teixits i òrgans del cos humà.

Basant-se en l'expressió d'aquests gens, els investigadors han estimat la composició cel·lular dels teixits i han descobert que aquesta composició reflecteix els seus trets fenotípics i canvia en funció de l'edat, el sexe i els estats de la malaltia.

«Comprendre com aquests cinc grups de cèl·lules componen el teixit humà és un primer pas per a ajudar a caracteritzar la malaltia», ha remarcat l'investigador del CRG i coautor de l'estudi Manuel Muñoz, qui considera el treball com un «punt de partida» per a entendre «què pot anar malament durant la malaltia a nivell cel·lular».

L'estudi d'expressió gènica es complementa amb els resultats de la tercera fase del projecte internacional ENCODE, desenvolupat per un consorci internacional d'uns 500 científics i publicat aquest dimecres en la revista 'Nature'.

Els experts han identificat, a través d'uns 6.000 experiments, més de 900.000 candidats a ser elements reguladors del genoma humà i més de 300.000 del genoma del ratolí, uns resultats que poden consultar-se mitjançant un nou recurs en línia.

«Quan vàrem completar el primer esborrany del genoma humà va quedar clar que, encara que teníem la seqüència primària del genoma, no teníem un esborrany del mateix i necessitàvem una anotació», ha indicat Thomas Gingeras, de l'equip del CHSL que ha participat en l'estudi.

El projecte ENCODE, llançat en 2003 i finançat pel National Human Genome Research Institute, té com a missió desenvolupar un catàleg complet dels elements fundacionals dels genomes humà i del ratolí, densos conjunts de gens codificadors de proteïnes, gens no codificadors i elements reguladors.

Des de la seva creació, milers d'investigadors de tot el món han utilitzat dades d'ENCODE per a estudiar qüestions com la biologia del càncer, les malalties cardiovasculars i la genètica humana, entre altres.