La UPC apunta que Velázquez va utilitzar una càmera obscura per pintar 'Las Meninas'

La recerca d'Usandizaga es basa en tècniques de dibuix assistit per ordinador (CAD, per les sigles en anglès de Computer Aided Design). «La perspectiva i les línies generals del quadre van ser traçades per Velázquez fent servir una càmera obscura de tipus cabina. Més tard, després d’alguna modificació i invertint el funcionament de la cambra −il·luminant el seu interior i enfosquint l’habitació−, Velázquez va projectar el quadre petit sobre un llenç més gran en blanc i va traçar les línies generals del quadre resseguint la projecció. Tot seguit va completar el quadre gran. Per últim, va encarregar al seu gendre, Juan Bautista Martínez del Mazo, «la còpia de les figures del quadre gran sobre el petit i el van vendre», resumeix l'arquitecte.

La deconstrucció perspectiva o ‘restitució perspectiva’ és la tècnica de dibuix que ha permès a Miguel Usandizaga «desvetllar els misteris de la creació de Las Meninas», des de l’inici de la seva recerca l’any 2000. La investigació s’ha dut a terme a partir de l’anàlisi amb dibuix assistit per ordinador d’unes reproduccions fotogràfiques de les dues obres de Las Meninas. En comparar-les, a l'investigador li va cridar l’atenció l’existència, al quadre que es conserva a Kingston Lacy, d’una línia vertical de vuit centímetres rematada a la seva part inferior en punta de fletxa, un detall situat a la part inferior dreta del quadre que no apareix a Las Meninas del Prado. «Això demostra que el quadre de Kigston Lacy no pot ser una còpia posterior del quadre del Prado», indica.

En comparar els seus calcs de les dues versions del quadre, l'arquitecte va comprovar que les perspectives i línies rectes que defineixen els traços generals de l'espai eren «pràcticament idèntiques». Segons la investigació, i a manera de conclusió «una còpia amb aquesta precisió d'un quadre a un altre no pot aconseguir-se a simple vista, i sí, en canvi, utilitzant una càmera obscura».

Amb tot, l'arquitecte explica que l’ús de la càmera obscura per part de Velázquez no li treu mèrit al pintor: «La va fer servir per allò que era necessari, per traçar la perspectiva, no per pintar. Hauria estat estúpid no fer-ho. Sense aquesta màquina, Velázquez no hauria pogut aconseguir amb tal perfecció la duplicació de l’espai real en el quadre, l’efecte −tan barroc!− de la confusió entre la realitat i la seva representació».

Els resultats de la seva investigació s'han publicat en obert a la revista Papeles DPACO – CADoP Papers. Així mateix, els resultats de la recerca estan publicats a UPC Commons, el repositori digital de coneixement obert de la UPC.

L'ús de la càmera obscura en la història de la pintura

La càmera obscura o cambra obscura és un instrument òptic que permet obtenir la projecció plana d'una imatge en una superfície interior. Consisteix en una caixa tancada hermèticament amb un petit orifici, a través del qual entra una mínima quantitat de llum i que funciona com una lent convergent que projecta a la paret oposada la imatge de l'exterior invertida. La càmera obscura està considerada la precursora de la fotografia.