Diari Més

Ciència

Les grans pedres de Stonehenge procedirien d'un bosc a 25 quilòmetres

El monument té el seu origen a final del Neolític però encara es desconeix perquè es va triar aquell lloc per col·locar les pedres

Les pedres més grans poden arribar a pesar fins a 25 tones.

Les grans pedres de Stonehenge procedirien d'un bosc a 25 quilòmetresViquipèdia

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L'origen de les pedres del monument megalític de Stonehenge (Anglaterra) ha estat una qüestió debatuda durant segles, però un nou estudi indica que la majoria de les de major grandària semblen compartir un origen comú que estaria situat a 25 quilòmetres, a West Woods, en el comtat de Wiltshire.

Un estudi que publica Science Advances ha analitzat la composició química dels grans blocs de marès, anomenats 'sarsens', que conformen el monument, erigit entre finals del Neolític i principis de l'Edat del Bronze.

El monument està format per grans pedres de marès, que pesen fins a 25 tones, a la qual es refereix l'estudi, i altres més petites conegudes com a pedres blaves perquè la seva composició té un to blavós, les quals no es van recollir localment.

L'equip va usar la geoquímica de dades per a demostrar que 50 de les 52 grans pedres del monument comparteixen una química consistent, del que es pot inferir que tenen un origen comú i van identificar el bosc de West Woods, com «la zona més probable».

Les troballes donen suport a la teoria que les pedres van ser portades a Stonehenge «més o menys al mateix temps», la qual cosa contradiu una teoria anterior que apuntava al fet que una d'elles, coneguda com a 'pedra del Taló' tenia el seu origen en els voltants del monument i es va erigir abans que les altres, assenyala un comunicat.

Els resultats també poden ajudar els científics a identificar la ruta que els constructors del monument haurien pres per a transportar les enormes roques fins a Stonehenge.

«Ha estat molt emocionant usar la ciència del segle XXI per a entendre el passat neolític i respondre a una pregunta que els arqueòlegs han estat debatent durant segles», assenyala David Nash, de la Universitat de Brighton (Regne Unit) i un dels signants de l'estudi.

Per a saber d'on procedien les roques del gegant, l'equip va utilitzar diverses tècniques per a caracteritzar inicialment la seva composició i variabilitat química, a més van analitzar una sèrie de roques d'arenisca procedents de tot el sud de Gran Bretanya.

Amb això, l'equip va poder assenyalar els boscos de West Woods com «la primera llar» dels 'sarsens'.

Les raons per les quals els constructors del monument van triar aquest lloc continua sent un misteri, encara que els investigadors suggereixen que la grandària i la qualitat de les pedres i la facilitat amb la qual van poder accedir a elles, poden haver influït en la decisió.

tracking