Per què baixen la guàrdia els joves davant del coronavirus?

Les autoritats sanitàries estan alertant dels brots de coronavirus associats a l'oci nocturn dels joves. Per què estan baixant la guàrdia?. Els experts apunten al fet que es creuen immunes al virus i al fet que s'ha transmès el missatge que la COVID-19 afecta principalment als més majors.

«Els ha pogut calar aquesta idea que el virus afecta sobretot a la gent gran, amb patologies prèvies, i que en cas de patir la malaltia, en ells és menys greu», assenyala a Efe Amaya Prado, psicòloga educativa i de família.

En el seu comportament enfront de la pandèmia també pesa la poca importància que se li dóna al virus i que té a veure amb el desenvolupament evolutiu dels joves. «Pensen que a ells no els passarà, que tenen molta vida per davant», assegura Prado, vocal del Col·legi de Psicòlegs de Madrid.

Contagiats més joves

La veritat és que l'edat mitjana dels contagiats està disminuint fins a situar-se en les últimes tres setmanes en 36 anys en el cas de les dones i de 38 en el dels homes, quan al març i abril ascendia a 62 i 63 anys, respectivament, segons va detallar aquesta setmana el director del Centre de Coordinació deAlertasi Emergències Sanitàries, Fernando Simón.

A més, les dades mostren un increment significatiu dels contagis entre els més joves. L'últim informe de l'Institut de Salut Carles III, del 23 de juliol, comptabilitza 7.730 casos entre persones de 15 a 29 anys des del 10 de maig, la qual cosa significa un 21,7% del total i un 56% més que una setmana abans, quan es van reportar 4.929 contagis en aquest grup d'edat.

Pot fer-los això reaccionar?. «Depèn com se'ls sensibilitzi», assegura la psicòloga.

Contagiar l'entorn

El missatge que, en la seva opinió, caldria llançar-los és: «No sols tu et poses dolent, sinó que pots contagiar a la gent que més vols, als teus avis o als teus pares, que poden emmalaltir i, fins i tot, arribar a morir».

«La sensibilització dels joves ha d'anar per aquí: si no et toca a tu, pot tocar-li a algú pròxim», incideix la psicòloga, encara que té els seus dubtes de si «ficar-los por» pot ser efectiu en tots els casos.

Per això, creu que, a més, cal posar l'accent en missatges, a través de les xarxes socials, que mostrin de manera gràfica mitjançant vídeos, per exemple, com s'expulsa el virus i com es contagia.

És primordial que el missatge es llanci a través de les xarxes socials, insisteix Prado, ja que les campanyes d'informació a través de la televisió o la ràdio pot ser que no els arribi al no ser els canals utilitzats habitualment per ells.

«Cal fer-los entendre que és una pandèmia de tots i que tots hem de posar el nostre granet de sorra».

Els amics, el primer

Un altre aspecte que segons la psicòloga també pot estar influint en el comportament poc responsable d'alguns joves és que «els poden molt més les relacions socials» que el virus. Per a ells, els amics són la prioritat número u.

Després del confinament, «se'ls han obert les portes i han sortit a patolls», assegura.

Prado reconeix la dificultat que en les reunions d'amics es guardi la distància de seguretat o s'usi màscara, un element que, a més de resultar-los incòmode, «creuen que pot ser un hàndicap en la relació amb els altres».

Donar exemple

La psicòloga adverteix que només els joves estan baixant la guàrdia, també els adult, que són els que han de donar exemple.

Imatges com les del passat dimecres del Congrés, en el qual els propis diputats no van guardar la distància social, o de terrasses i platges abarrotades no ajuden molt.

«A ells aquests missatges també els arriben, no se'ls pot estar dient 'has de guardar la distància, usar màscara..' si després els estem transmetent aquestes imatges».

I és que, segons aquesta experta, «els adults no estem fent les coses del tot bé, no estem tenint la responsabilitat que els hem d'inculcar a ells».

Es pot estar culpant a tots els joves pel comportament d'alguns grups determinats?. Prado creu que en part sí, «perquè hi ha molts que són molt responsables. Sempre hi ha alguns que transgredeixen més, que són més rebels i són els que potser estan tenint aquest tipus d'actuacions» incorrectes.

Missatges contradictoris

La psicòloga alerta també que a vegades des de les administracions s'estan transmetent missatges contradictoris com que al setembre es poden reprendre les classes en grups de 20-25 persones, amb dificultats per a guardar les distàncies de seguretat, mentre d'altra banda algunes comunitats han prohibit les reunions de més de 10 persones.

A més, s'ataca l'oci nocturn però està permès: les discoteques segueixen obertes en molts llocs i, com diu la psicòloga, és difícil mantenir la distància. «Si la música està alta i vols parlar amb algú t'has d'acostar i sense màscara».

El mateix ministre de Sanitat, SalvadorIlla, en una compareixença aquest dijous en el Congrés reconeixia que «és molt difícil en un bar tancat, en una discoteca, tenir la màscara i prendre't la copa i no relaxar-te; d'aquí ve un dels principals focus del problema», va advertir.

Seguir la pista

Un altre dels problemes dels locals d'oci nocturn és la dificultat de fer el seguiment als contactes quan es detecta un positiu, al que cal afegir el rebuig d'alguns joves a sotmetre's a la provaPCRfins i tot sabent que han estat en contacte amb un contagiat.

Aquesta setmana es coneixia la negativa a fer-se el test d'algunes persones que van estar en una discoteca de València en la qual es va detectar un brot de coronavirus.

El motiu, segons la psicòloga, és el pes que té en els joves el voler satisfer les necessitats de manera immediata. «Haver-se de que fer laPCRimplica quedar-se 3 o 4 dies a casa i ells no veuen més enllà, molts joves tenen baixa tolerància a la frustració», afegeix.

En aquests casos, advoca per actuar de manera contundent i coercitiva.