Casals, Fenosa, Guimerà i Nin

El Palau Robert de Barcelona acull, fins al 4 d’octubre, l’exposició El Vendrell. L’època daurada: Casals, Fenosa, Guimerà i Nin, on posa llum a la figura de quatre personalitats rellevants vinculades a la capital del Baix Penedès. «Hem volgut reivindicar els quatre personatges més universals del Vendrell», va dir el comissari de l’exposició, Josep Miquel Garcia.

El projecte està impulsat per la direcció general de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, i l’Ajuntament del Vendrell, amb motiu de la designació d’aquesta ciutat com a Capital de la Cultura Catalana durant el 2020.

El recorregut recorda el músic i compositor Pau Casals (el Vendrell, 1876-San Juan de Puerto Rico, 1973), l’escultor Apel·les Fenosa (Barcelona, 1899-París, 1988), el poeta Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924) i el polític Andreu Nin, figures rellevants que destaquen per la seva creativitat i pel seu compromís cívic i que estan vinculades al Vendrell, sigui de naixement o per residència.

«La costa catalana, com la costa francesa, està plena de nuclis d’un vigor intel·lectual d’alçada, com és Cadaqués, Tossa de Mar entre guerres, o com ho va ser Sitges a l’època modernista. El Vendrell té la mateixa categoria per les persones i pels visitants, però és molt desconegut», va assegurar el comissari de la mostra. L’exposició, per tant, vol recuperar la memòria de personalitats destacades i fer-la visible, «i si no ha estat així, ha estat per culpa de la mateixa història».

«Pau Casals es va exiliar i només van tornar les seves despulles. Fenosa deia que la glòria era precisament no tenir-la. I amb aquesta voluntat de no fer soroll, ha quedat dins l’ombra», va contextualitzar Garcia, que considera que aquest és l’atractiu de l’exposició, poder «posar llum damunt d’aquesta foscor que il·lumina tot un període, de persones i un entorn català internacional». L’exposició s’il·lustra a través de la vida, l’obra, el compromís amb la pau i la llibertat de quatre creadors catalans que van crear una sensibilitat especial a través de les seves cases, on convidaven l’elit internacional de la seva època. Les cases són precisament un element destacat de l’exposició.

«En el fons buscaven una arcàdia que no era urbana, de placidesa, acompanyant-se de la màxima sensibilitat, i que els va permetre crear una obra harmònica i a la vegada internacional i testimoni viu del seu temps», va apuntar Garcia.

La mostra centra l’atenció en les figures de Pau Casals, Apel·les Fenosa, Àngel Guimerà i Andreu Nin, i en els valors que aquests personatges representen de creativitat, internacionalitat i compromís amb la societat del seu temps, la pau i la llibertat. Cadascun dels espais dedicats a aquests personatges mostra les cases d’aquests prohoms, autoretrats de la seva sensibilitat humana i creativa, i de l’acollida que varen donar a intel·lectuals de l’època.

La directora del Museu Pau Casals, Núria Ballester, ha treballat en l’àmbit dedicat al violoncel·lista i director d’orquestra; el comissari Josep Miquel Garcia és el responsable de la presentació que es fa d’Apel·les Fenosa; la directora de la Casa Museu Àngel Guimerà, Àngels Santacana, ha fet la proposta per a l’espai del dramaturg i poeta, i l’historiador Ernest Benito ha tingut cura de la figura d’Andreu Nin, que es presenta al Jardí. El dibuixant, il·lustrador i ninotaire Lluís Juste de Nin, que ha mort recentment, va col·laborar amb Ernest Benito en la part de l’exposició dedicada al periodista, traductor, sindicalista i dirigent del POUM Andreu Nin, amb el qual compartia nom i parentesc. Un plafó en l’àmbit dedicat a Andreu Nin recorda la figura de Lluís de Juste.

La mostra va ser inaugurada el passat dimecres 29 de juliol.