Salut
La proximitat a l'edat parental d'inici de l'Alzheimer augmenta el risc de desenvolupar la malaltia en dones
L'acumulació de la proteïna beta amiloide pot començar a desenvolupar-se 20 anys abans de l'inici dels símptomes
Els experts aconsellen fomentar l'hàbit de la lectura entre les persones amb Alzheimer
Investigadors de la Fundació Pasqual Maragall han detectat que la proximitat a l'edat parental d'inici dels símptomes de l'Alzheimer està relacionada en dones amb una major acumulació de la proteïna beta amiloide, que és una de les lesions característiques d'aquesta malaltia.
Aquest estudi, que ha comptat amb el suport de la Fundació 'la Caixa', s'ha publicat a la revista científicaNeurology.
El treball es va desenvolupar en 290 participants (63% dones i 37% homes) sense alteracions cognitives i procedents de l'Estudi Alfa, que és una de les infraestructures d'investigació més grans del món per a la prevenció de l'Alzheimer.
Els participants són en gran part descendents de persones amb Alzheimer i tenen edats compreses entre els 45 i 75 anys.
Per a dur a terme l'estudi, els participants van contestar una sèrie de qüestionaris clínics, proves cognitives i se'ls va sotmetre a una punció lumbar, ressonància magnètica i una tomografia per emissió de positrons.
Totes aquestes proves es van efectuar per confirmar si la proximitat a l'edat parental d'inici dels símptomes de la malaltia d'Alzheimer estava associada amb una major càrrega de la proteïna beta amiloide i amb uns altres biomarcadors de mal neural.
També es van avaluar factors de risc no modificables, com l'edat, el sexe i la genètica, i factors modificables, com els anys d'escolarització, i la salut mental i vascular.
L'acumulació de la proteïna beta amiloide pot començar a desenvolupar-se20anys abans de l'inici dels símptomes clínics de la malaltia.
Així, la presència de plaques d'aquesta proteïna al cervell incrementa exponencialment el risc de patir deterioració cognitiva i, per tant, d'entrar en la fase clínica de la malaltia d'Alzheimer, encara que hi ha persones que, malgrat tenir aquestes plaques, mai desenvoluparan símptomes, han explicat els investigadors.
Els resultats de l'estudi indiquen, de manera grupal, que els participants que presentaven una major acumulació de la proteïna beta amiloide eren les dones de més de60anys i que estaven a una proximitat d'entre 7 i 8 anys abans de l'edat en la qual algun dels seus pares va començar a manifestar problemes cognitius.
En el cas de tenir dos progenitors afectats, l'acumulació de la proteïna era encara més elevada.
A més, aquests efectes eren independents de si les participants eren portadores o no del genotipAPOE-?4, que també incrementa el risc de desenvolupar la malaltia.
La investigadora principal de l'estudi, la doctoraEiderArenaza-Urquijo, ha explicat que «l'edat parental d'inici dels símptomes de l'Alzheimer és una variable senzilla de recollir que pot ser molt útil de cara a enriquir els assajos clínics deprevenció, ja que, juntament amb altres mesures, es podrà seleccionar a persones que tinguin un major risc de desenvolupar la malaltia».
Al seu judici, «podríem ser capaços de detectar abans l'acumulació de la patologia amiloide en les dones que presentin aquest i altres factors de risc de la malaltia, i permetre'ls que es beneficiïn de programes de prevenció».
Pel que fa a l'associació de l'edat parental d'inici dels símptomes i altres biomarcadors de mal neural, els investigadors no van detectar resultats significatius.
En referència al paper dels factors de risc modificables, l'equip d'investigadors sí que va trobar una associació destacada: a mesura que els participants tenien més edat, i sense distinció per sexe, els que tenien un historial d'ansietat o depressió presentaven un menor volum de l'hipocamp, que és una de les àrees cerebrals que primer s'atrofien en la malaltia d'Alzheimer.
Segons l'autora principal de l'estudi, «aquest resultat suggereix que l'ansietat i la depressió podrien disminuir la resiliència cerebral».
L'estudi també ha comptat amb la participació d'investigadors de la Universitat de Göteborg (Suècia), dela UniversityCollege London (Gran Bretanya), i amb la col·laboració delCIBERde Fragilitat i Envelliment Saludable, i elCIBERdeBioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina.