Científics espanyols reclamen una 'auditoria' de la gestió de la crisi del coronavirus a l'Estat

Un grup de prestigiosos científics i investigadors espanyols ha sol·licitat una «avaluació independent i imparcial, per un panell d'experts internacionals i nacionals» sobre la gestió del coronavirus a Espanya, segons una carta que publica a la revista Lancet.

La recerca, segons aquest grup de vint científics, entre els quals es troben Alberto García-Basteiro, Margarita del Val i Carles Muntaner, ha de centrar-se «en les activitats del Govern Central i dels governs de les 17 comunitats autònomes», i ha d'incloure «tres àrees: governança i presa de decisions, assessorament científic i tècnic, i capacitat operativa».

«A més -diuen- han de tenir-se en compte les circumstàncies socials i econòmiques que han contribuït a fer que Espanya sigui més vulnerable, incloses les creixents desigualtats».

Els investigadors signants creuen que aquesta avaluació «no ha de concebre's com un instrument per a distribuir la culpa. Més aviat, ha d'identificar àrees en les quals la salut pública, i el sistema de salut i assistència social han de millorar-se».

Espanya necessita una «avaluació exhaustiva dels sistemes de salut i assistència social per a preparar al país per a noves onades de covid-19 o futures pandèmies, identificant febleses i fortaleses, i lliçons apreses».

En la carta, aquests investigadors es pregunten com és possible que Espanya, que «té un dels sistemes de salut amb millor acompliment del món», estigui ara en la posició enfront del coronavirus en la qual es troba amb més de 300.000 casos i 28.498 morts, «més de 50.000 treballadors de la salut infectats i gairebé 20.000 morts en residències d'ancians».

«Les possibles explicacions apunten a una falta de preparació per a una pandèmia», amb sistemes de vigilància febles, baixa capacitat per a les proves de PCR, i escassetat d'equip de protecció personal i equip de cures crítiques, anoten en la missiva.

Però també, afegeixen, «a una reacció tardana de les autoritats centrals i regionals, processos lents de presa de decisions, alts nivells de mobilitat i migració de la població, escassa coordinació entre les autoritats centrals i regionals, escassa dependència de l'assessorament científic, envelliment de la població, grups vulnerables que experimenten desigualtats socials i de salut i falta de preparació en les residències d'ancians».

Segons els signants, «aquests problemes es van veure exacerbats pels efectes d'una dècada d'austeritat que havia esgotat la força laboral sanitària, i reduït la salut pública i les capacitats del sistema de salut».

Els investigadors espanyols indiquen que, encara que aquest tipus d'avaluació no és habitual a Espanya, diverses institucions i països, com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i Suècia, han acceptat la necessitat d'aquesta revisió com un mitjà per a aprendre del passat i preparar-se per al futur.

«Encoratgem al Govern espanyol a considerar aquesta avaluació com una oportunitat que podria conduir a una millor preparació per a una pandèmia, prevenir morts prematures i construir un sistema de salut resilient, amb evidència científica en el seu nucli», conclouen