Espanya va córrer massa en la desescalada?

En què ha fallat Espanya en la seva gestió de la pandèmia? En què ha encertat? La comunitat científica i investigadora té clar que només una avaluació independent podrà determinar-ho, encara que ja avança que part del que està passant és fruit de l'«ànsia» de córrer en la desescalada.

Dies després que una vintena d'investigadors i científics demanés en una carta publicadaTheLancetque un grup d'experts nacionals i internacionals fes aquesta avaluació independent, Efe ha parlat amb tres dels impulsors, HelenaLegido-Quigley,AlbertoGarcía-Basteiroi Joan Carles March, per a conèixer la seva visió de la situació.

La iniciativa va partir deLegido-Quigley, experta en sistemes de salut pública, quan va conèixer la intenció de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) d'encarregar una avaluació per conèixer la resposta mundial a la crisi sanitària, quelcom que va considerar que havia de fer-se també a Espanya.

Ni és un examen ni es busquen culpables

«Nosaltres no volem buscar culpables. Aquesta avaluació ha de buscar les coses que han anat malament, també les coses que s'han fet bé, perquè també n'hi ha hagut, i el fonamental és donar recomanacions per a preparar-nos per a pròximes onades i noves epidèmies», sosté la investigadora, que és categòrica en subratllar que «ningú» ha de buscar rèdit polític de la proposta.

García-Basteirotambé incideix en aquesta idea, perquè «cal normalitzar» les avaluacions, que, d'altra banda, no són «cap examen». «No és cap cerca de caps de turc,ni de bon tros», emfatitza l'investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona.

El que pretén, explica, és veure en què ha de millorar Espanya i «sempre és millor» que l'avaluació, perquè no sigui esbiaixada, la faci un grup independent d'experts, «si pot ser amb caràcter internacional».

Va ser així com el professor de l'Escola Andalusa de Salut Pública Joan Carles March va començar una ronda de contactes amb professionals de diferents àmbits perquè participessin en la petició aTheLancet, sempre amb la intenció que l'anàlisi «no se centri en la gestió que ha fet el Govern central,ni de bon tros».

El Ministeri, a favor

No obstant això, March diu ser conscient que necessiten el suport de l'Executiu per a poder dur-la a terme, una iniciativa que ja s'ha plantejat el Ministeri de Sanitat des de fa uns mesos, tal com va reconèixer el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), FernandoSimón, fa uns dies.

Des delmateixMinisteri han traslladat a aquest grup d'experts, segons March, que la idea és posar-se d'acord i unir-se per veure el procés a seguir. De moment els ha deixat una cosa clara i és que el ministre Salvador Illa defensa que «cal estar al costat de la ciència».

Una postura que ja va dirSimónen la seva última compareixença: «No crec que hi hagi cap professional de la salut pública a Espanya que no consideri que s'ha de fer una avaluació independent i, si pot ser, amb una visióel més externapossible, però -va advertir- amb els coneixements adequats».

Espanya, mirall del món

Els investigadors apunten a la carta a una sèrie de possibles explicacions de per què Espanya és i continua sent un dels països més colpejats per la covid-19: una reacció tardana a la pandèmia, les retallades en sanitat i investigació en els últims anys i la falta d'equips de protecció dels sanitaris.

Aquestes i altres raons van evidenciar que Espanya no estava preparada per fer front a una crisi d'aquestes característiques i ara han fet que el nostre país «s'hagi tornat el mirall del món», perquè tots estan mirant la seva reacció a l'increment dels contagis diaris, segonsLegido-Quigley.

El que ha passat, al seu judici, és la combinació d'un dels confinaments «més estrictes del món» amb «una obertura bastant ràpida».

Les presses en la desescalada

«Hi ha dues coses molt bones que ha fet Espanya: el confinament, aquí el Govern va ser molt valent i va resultar una de les millors mesures que podia haver fet, i el pla de desescalada, que estava molt ben dissenyat, però la fallada va ser la seva implementació», apunta.

En aquest sentit, assegura que l'Executiu va fallar en permetre a les autonomies avançar de fase quan no estaven preparades: «Aquí és on el Govern havia de dir a les comunitats que, si no tenien el sistema de rastreig, no passaven», postil·la.

March és de la mateixa opinió: «Jo deia, 'val mésarribar bé que aviat', hi havia massa ànsia i totes les comunitats volien estar massa aviat en la següent fase. Arribar abans d'hora ha portat al fet que en una certa forma estigui passant el que està passant», emfatitza.

Rastrejadors públics, formats i remunerats

Els tres experts coincideixen que cada regió pot optar per la fórmula que consideri més convenient, però creuen que, en el cas dels rastrejadors, han de pertànyer al Sistema Nacional de Salut (SNS), estar formats i no ser voluntaris.

Per això, defensen el contrari del que ha fet la Comunitat de Madrid, que ha privatitzat aquesta tasca, perquè la vigilància epidemiològica ha de ser part delSNSi tots els mitjans que facin falta«"s'han d'adquirir o invertir» des de la sanitat pública.

«Crec que sempre serà el més eficient abans que externalitzar a tercers», conclouGarcía-Basteiro.

La descoordinació entre administracions

La falta de coordinació entre les diferents administracions podria ser un altre dels factors que expliquin per què el virus s'ha estès amb major virulència pel país, segons aquests investigadors.García-Basteiromanté que la gestió local és «per a moltes cosespositiva», però han quedat en evidència «problemes de coordinació en el flux d'informació».

I és que «no pot ser que la informació sigui diferent segons a qui li preguntis o queen l'àmbit centralno es tingui la mateixa informació queen l'àmbit autonòmic, que les competències a vegades no acabin de ser clares o que hi hagi buits legals de com gestionar o com prendre certes mesures».

En el mateix sentit es pronuncia March: «No pot ser que una comunitat et digui que utilitzis la mascareta a la platja i altres que ni tan sols calpel passeig marítim».

A més, pensa que, si un terç dels brots està lligat a la nit, «cal posar mesures globals, no que en unes es tanqui a la 1 i en altres a les 3»; per això, demana major coordinació i «contundència». «Crec que això fa necessàries postures comunes», assevera.

Una de les solucions que proposa March és la creació d'una agència nacional de salut pública, «que treballi en xarxa» amb les comunitats, que permeti mesures comunes i que «d'alguna manera tingui en l'àmbit de la salut pública un comandament únic que permeti treballar d'una forma coordinada en tots els processos».

Una visió compartida per la comunitat científica i de metges

Des de la seva publicació, han estat desenes les societats científiques i demergesque han compartit la necessitat que es faci una avaluació independent, com la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (Cosce).

La seva presidenta, PerlaWahnón, assenyala a Efe que laCosce, que agrupa 82 societats científiques, ha defensat des de l'inici d'aquesta pandèmia la necessitat d'anàlisis profundes durant totes les fases de la crisi i quan aquesta conclogui.

Una auditoria ha de ser capaç de revisar les actuacions realitzades i oferir mecanismes de correcció de les deficiències i errors detectats, afegeixWahnón, qui anticipa que la idea de laCosceés realitzar un estudi profund.

La científica recorda, així mateix, que la sortida d'aquesta crisipassa pertenir en compte la totalitat de la ciència i insisteix en la necessitat d'una xarxa independent i «latent» d'assessorament científic, i organitzada en tota l'estructura de l'administració per a afrontar aquesta i futures crisis.

Els pròxims passos

Els autors de la carta tenen previst redactaraviatun document amb propostes sobre el que consideren un model independent d'avaluació. La idea és que es faci en un termini de dos o tres mesos, perquè, diuLegido-Quigley, que no entra a valorar si Espanya viu una segona onada de coronavirus, els especialistes en salut pública han d'estar preparats «com si n'hi hagués».