La crisi de la covid-19 redueix la temporalitat laboral a nivells de l'any 2013

La destrucció fulminant d'ocupació provocada per la crisi de la covid-19 ha fet que la taxa de temporalitat baixi gairebé tres punts de cop al segon trimestre, al 22,4%, un efecte evident de la dualitat del mercat laboral que els experts consultats per Efe creuen que ha de corregir-se.

A Espanya, un dels principals mecanismes d'ajust per a les empreses quan l'activitat econòmica es ressent és l'extinció o no renovació dels contractes temporals, que compten amb indemnitzacions baixes en comparació amb els contractes indefinits.

L'actual crisi econòmica no ha estat una excepció i tres de cada quatre llocs de treball destruïts al segon trimestre han estat temporals, la qual cosa ha retornat la taxa de temporalitat a nivells de 2013 quan l'ocupació tocava fons després de la crisi financera mundial, segons les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA).

Aquesta disfunció del mercat laboral ha reobert el debat al voltant del contracte únic amb indemnització per acomiadament creixent, la qual cosa planteja l'inconvenient de decidir si el cost s'ajusta a l'alça o a la baixa.

Ha estat el Banc d'Espanya el que l'ha tornat a portar a l'actualitat després que en els seus últims informes econòmics hagi insistit que la solució passa per aconseguir un «repartiment més equitatiu» de la protecció entre els treballadors amb diferents modalitats contractuals.

«Hi ha tot un menú de solucions, no sols una», destaca a Efe l'investigador deFedeai professor de la Universitat Autònoma MarcelJansen, que adverteix que el debat segueix «tan desenfocat» com fa deu anys.

Per aJansensolucionar aquesta dualitat del mercat laboral que, entre altres problemes, llastra la productivitat de l'economia espanyola, requereix de, almenys, tres vies d'acció: reduir el nombre de contractes existents, igualar drets i obligacions -amb els mateixos costos d'acomiadament- i garantir que els incentius en la contractació funcionin introduint una «prima dolenta» que penalitzi a les empreses que usin la contractació temporal de manera excessiva o inadequada.

«Cal usar totes les eines perquè el contracte indefinit sigui l'opció prioritària per a les empreses», resumeixJansenque reconeix la «frustració» de veure que una dècada després, el mercat segueix igual.

No obstant això, el director d'Estudis de l'IEE, Carlos Ruiz, destaca que l'ocupació a Espanya té un caràcter general d'indefinit i que durant l'última fase de creixement «l'augment de l'ocupació assalariada amb contracte indefinit ha estat superior al dels temporals».

«La temporalitat en l'economia espanyola està justificada en gran manera pel major pes d'activitats econòmiques afectades per l'estacionalitat que justifiquen un major ús d'aquesta modalitat contractual», argumenta.

I afegeix la importància que existeixi flexibilitat laboral perquè les empreses ajustin la seva demanda d'ocupació a les circumstàncies de la producció.

«Aquesta flexibilitat justifica la contractació temporal i la seva causalitat i, per tant, s'ha d'eliminar qualsevol limitació o penalitzaciósobreimposada sobre aquesta opció contractual», assegura.

L'Asociación Nacional de Laboralistas (Asnala)tampoc veu clar que el camí sigui acabar amb els contractes temporals, necessaris en determinats sectors i situacions de l'economia espanyola, i reclamen un marc jurídic clar perquè s'usin adequadament, segons explica a Efe la seva presidenta, Ana Gómez.

Gómez també incideix en què part de l'excés d'ocupació temporal es concentra en l'administració pública, la taxa de temporalitat de la qual és gairebé set punts major a la del sector privat (26,9% enfront del 21,2%, segons laEPAdel segon trimestre).

La lectura és completament diferent per a CCOO, la seva secretària d'Ocupació Lola Santillana afirma que hi ha un excés de temporalitat per l'alta rotació i per un ús desproporcionat dels contractes temporals que no sempre apliquen bé la causalitat.

Enfront del contracte únic, Santillana considera que cal apostar més per figures que ja existeixen, com el fix discontinu, i assenyala la necessitat d'elevar les sancions i reforçar la Inspecció de Treball perquè vigili l'ús inadequat d'aquests contractes.