El 40% de les persones que tenen contacte amb contagiats no es realitza cap test

El 40% dels qui asseguren haver estat en contacte pròxim amb alguna persona infectada per covid-19 no s'ha fet cap test, el 42% ha donat negatiu després de sotmetre's a un, el 5% ha estat positiu i el 9% espera el resultat.

Són algunes de les conclusions més recents de la divuitena onada de l'estudi realitzat pel grup de treball Data Science for covid-19 de la Generalitat Valenciana, que dirigeix l'enginyera alacantina Nuria Oliver, i que analitza l'evolució de la pandèmia a Espanya, amb 2.422 respostes recollides en la primera setmana d'agost.

En les últimes setmanes un total de 568 persones han reconegut haver estat en contacte pròxim amb contagiats, i d'ells un 11% creu que no necessita sotmetre's a cap test, un 22% no s'ha fet les proves però li agradaria fer-ho, un 5% ho considera necessari igualment perquè cuida a algú que es troba en un grup de risc i un 2% explica que no hi ha test disponibles.

«El que no sabem ara mateix és quin percentatge d'aquestes persones han estat contactades per un rastrejador, ni quants s'han sotmès a test de manera privada», segons explica Nuria Oliver en una entrevista amb l'Agència Efe.

A més, detalla que entre els qui admeten haver tingut contacte pròxim amb algú contagiat, al voltant d'un 80% informa que ningú els ha preguntat pels seus contactes, una dada significativa que, no obstant això, ha de ser «afinat en les pròximes setmanes».

«En aquest apartat modificarem les possibles respostes, perquè la majoritària és 'no, ningú m'ha preguntat sobre els meus contactes pròxims', però el que realment volem saber és si se'ls ha contactat, no si se'ls ha preguntat pels seus contactes pròxims, ja que qui respon no és l'infectat, sinó el contacte», explica Oliver.

Un altre dels aspectes destacables d'aquesta enquesta és que en pràcticament tots els apartats les dones mostren una actitud més cauta que els homes, tant en l'ús de les mascaretes (92% contra 84%), com en la desinfecció de mans (93% contra 86%).

També són les dones les que perceben més risc en totes les activitats, excepte a anar a la perruqueria, una activitat que elles perceben menys perillosa (58% contra 62%) que els homes.

L'especialista en intel·ligència artificial i promotora d'aquesta enquesta, Nuria Oliver, subratlla també la dada que «només el 21% dels enquestats creu que anar al col·legi o a l'institut és una activitat de baix risc, un percentatge que creix fins al 26% entre els qui tenen fills, però que continua sent baix».

Sobre l'impacte emocional de la pandèmia, una de les seves principals conseqüències continua sent l'ús excessiu dels aparells electrònics i tant l'ansietat i l'estrès com la sensació de solitud preval de forma més incisiva entre els més joves.

La nova normalitat ha fet créixer més d'un 20% (del 40% al 63%) el percentatge dels qui creuen necessari que el Govern adopti més mesurades per al control de la pandèmia, mentre que els qui consideren que les mesures estan sent suficients han caigut del 40% al 14%.

En la mateixa línia, el percentatge dels qui donarien suport a un segon confinament ha baixat del 82% al 61% des del final de l'estat d'alarma. «Aquest percentatge, no obstant això, podria tornar a créixer a causa dels últims rebrots i el creixement dels contagis», augura Oliver.

Sobre el paper dels rastrejadors de contagis i el paper de la tecnologia en aquesta feina, Oliver es manté escèptica respecte la utilitat de les noves aplicacions.

Encara que evita referir-se expressament a l'aplicació Radar covid promoguda per l'Executiu espanyol «perquè no està en funcionament» i perquè no ha «trobat una avaluació tècnica rigorosa», insisteix en les limitacions d'aquesta mena d'eines.

«El seu ús generalitzat ha estat un gran repte fins i tot als països més tecnològics com Singapur o Corea del Sud. A més, existeixen bretxes demogràfiques que es perpetuen amb aquesta mena d'eines, i que deixen a uns certs col·lectius com a immigrants, temporers i persones majors 'invisibles' a l'aplicació».

«Una altra dada a tenir en compte -insisteix Oliver- és que el 25% dels mòbils no són compatibles amb el protocol de baixa energia de Bluetooth, i que aquesta tecnologia, a més d'estar sotmesa a interferències, no sap si portem mascareta, si estem d'esquena al nostre contacte o si hi ha una màmpara o una paret pel mig, amb el que es poden generar falsos positius».

D'altra banda, aquesta experta adverteix sobre la privacitat: «és possible que les aplicacions no facilitin dades personals als governs, però potser sí a Apple o Google, i això em preocupa».

«Potser hauríem de pensar més a donar eines digitals i modernes als rastrejadors, perquè ràpidament puguin trobar patrons i compartir informació amb qui la necessiti, fer els test als contactes el més ràpid possible i vetllar perquè les quarantenes es puguin fer en condicions», conclou.