El treball es converteix en teletreball i la formació passa a ser no presencial

En els temps que corren, moltes empreses han decidit que les seves plantilles facin teletreball sense una data concreta de tornada a l'oficina. Segons l'INE el percentatge de treballadors que treballaven alguns dies des de casa abans de la pandèmia rondava el 3% mentre que la mitjana de la UE estava en gairebé el 10%.

No obstant això, des de març s'han anat veient un degoteig constant d'empreses que envien a la major part o fins i tot la totalitat dels seus treballadors a fer les seves tasques des de les seves llars, això sense comptar el tancament que va suposar el confinament.

Entre totes les implicacions que té el teletreball en molts casos implica la impossibilitat de realitzar cursos de formació tradicionals per als treballadors. Lateleformacióés un sector que ja abans de la pandèmia estava vivint un bon moment, ha passat a convertir-sepràcticamenten l'única possibilitat de formació per aquelles empreses que no tenen previst una tornada a la normalitat.

SegonsFundae(la fundació estatal per a la formació en l'ocupació) els programes deteleformaciósuposaven un 46,2% de les hores de formació que han rebut subvenció entre els programes de 2018, enfront del 42% que suposa la formació presencial i l'11,8% que suposa la mixta (aquella que té part presencial i part deteleformació). Les dades de 2019 encara no estan disponibles i òbviament l'any 2020 que està en curs portarà un augment considerable de lateleformació.

El 15 d'abril elSEPE(Servei Públic d'Ocupació Estatal antigaINEM) va treure un paquet de mesures extraordinàries per a fer front a l'impacte de la covid-19 pel que fa a la formació en l'àmbit professional, entre les quals es permetia l'ús d'aules virtuals per a formació presencial i la possibilitat de bonificació en cas d'acomiadament.

Així doncs, en els últims anys lateleformacióha passat de ser un complement a la formació presencial, al fet que s'hagi convertit en la via única de formació per a moltes empreses. Mentre que fa anys qualsevol formació presencial es complementava amb presentacions, vídeos o àudios als quals l'alumne podia accedir de manera complementària o fins i tot voluntària, actualment la formacióen línias'ha imposat, sent en alguns casos la part presencial el complement a aquesta formació o fins i tot s'ha prescindit de la part presencial per complet.

Anteriorment en la formació semblava que l'única forma possible era formar grups o individus amb docents de manera presencial en un horari poc flexible. Suposant en la major part de les ocasions pèrdues de temps i diners en desplaçaments, classes cancel·lades, la impossibilitat de laconciliació, etc.

Sens dubte és un contrast absolut el que hi ha amb els centres de formació presencial tradicionals, que malgrat el seu intent d'adaptar-se a les noves tecnologies en la pandèmia per intentar convertir les seves classes presencials enteleformació, en molts casos els docents no tenien la formació adequada per això, els materials no estaven pensats per a aquesta mena de formació o directament no han pogut adaptar-se a aquesta situació que, encara que esperem que temporal, s'està fent massa llarga.