Identificada una molècula que ajuda a que cèl·lules de càncer del pulmó proliferin

Investigadors del Cima Universidad de Navarra han identificat una molècula d'àcid ribonucleic (ARN) que ajuda a que les cèl·lules de càncer de pulmó proliferin i evitin que les cèl·lules immunitàries les destrueixin i han conclòs que el seu bloqueig podria augmentar l'efectivitat del tractament amb immunoteràpia.

L'estudi, publicat al Journal of Cell Biology(JCB), suggereix que el bloqueig d'aquesta molècula podria augmentar l'efectivitat del tractament del càncer de pulmó amb immunoteràpia, que en l'actualitat és efectiu en un 20% dels pacients, informa el Cima en un comunicat.

La Investigació en oncologia s'ha centrat generalment a estudiar mutacions que alteren gens i molècules d'ARN que codifiquen proteïnes cel·lulars, però, segons la investigadora del Cima i directora de l'estudi, Maite Huarte, «moltes mutacions afecten altres parts del genoma, que durant molt de temps es van considerar ADN «brossa», ja que produeixen molècules d'ARN que no donen lloc a proteïnes.

«El paper d'aquestes ARN no codificantes (lncRNA) al càncer encara no es coneix en profunditat», apunta Huarte, l'equip de la qual va analitzar més de 7.000 tumors i va descobrir que les cèl·lules de càncer de pulmó contenen còpies addicionals d'un lncRNA, denominat ALAL-1.

En concret, van comprovar que aquestes cèl·lules tumorals produeixen més ALAL-1 del normal. «En el nostre laboratori confirmem que en reduir els nivells d'aquesta molècula aconseguim frenar la proliferació de les cèl·lules canceroses de pulmó i el creixement tumoral en ratolins», explica

Per tant, apunta, les seves dades indiquen que «ALAL-1 és un lncRNA funcional amb un paper procancerígeno en aquesta mena de tumor».

D'altra banda, l'estudi va demostrar que els pacients amb càncer de pulmó amb nivells més alts de ALAL-1, o còpies addicionals del gen ALAL-1, tenien menys cèl·lules immunes dins dels seus tumors.

«Aquestes dades ens suggereixen que les immunoteràpies dissenyades per activar cèl·lules immunes antitumorals, com els inhibidors immunitaris de punt de control (o check-point) anti-PD-1, podrien ser menys efectives en aquests pacients», segons la investigadora.

En analitzar els mecanismes implicats en ALAL-1, van veure que redueix la producció d'una sèrie de molècules proinflamatories, que en condicions normals atreuen cèl·lules immunes capaces de matar les cèl·lules canceroses.

El seu treball presenta a ALAL-1 com «un possible objectiu per a les teràpies contra el càncer de pulmó i suggereix que la inhibició de ALAL-1 podria tenir un doble efecte antitumoral: d'una banda, disminuir la capacitat autònoma de les cèl·lules canceroses per a sobreviure i proliferar i, d'altra banda, potenciar la capacitat de les cèl·lules immunes per infiltrar-se i atacar el tumor».

Per tot això l'estudi conclou que la combinació de blocadors de punts de control immunitaris i d'inhibidors de ALAL-1 pot representar una oportunitat per tractar a pacients que actualment no responen a aquesta mena de tractament.