No portar el nen a l'escola per la covid-19: absentisme o causa justificada?

Aquest divendres arrenca el curs escolar més atípic marcat per les restriccions de la covid-19, que, no obstant això, no transmeten seguretat a molts pares que no portaran als seus fills al col·legi,un absentismecastigat amb multa i presó, però que pot ser «causa justificada» en aquestes circumstàncies.

La legislació és clara sobre aquest tema. A Espanya l'educació no és obligatòria fins als6anys, de manera que aquells pares que optin per no portar als seus fills menors de6anys a l'escola no hauran d'enfrontar-se a cap problema legal, perquè l'educació infantil té al nostre país caràcter voluntari, encara que la gran majoria de nens se'ls matriculi ja des dels3anys.

En canvi la llei sí que estableix l'obligatorietat de l'educació entre els 6 i els 16 anys en virtut de la pàtria potestat que declara l'article 154 del Codi Civil, que blinda l'educació com un dret humà inexcusable; per tant, l'incompliment d'aquest deure legal comporta responsabilitats.

La Llei orgànica d'Educació només contempla tres excepcions a l'escolarització: malaltia de l'alumne, vida itinerant o residència a l'estranger del menor. Qualsevol altre motiu encén les alarmes.

Què passa quan els pares no porten els fills a l'escola?

En aquest cas, immediatament el col·legi activa el protocol d'absentisme escolar i s'avisa als serveis socials locals, que inicien una investigació per comprovar si el nen no hi va per deixadesa dels pares o perquè ell no vol (casos més habituals), després emeten un informe al centre educatiu. Quan no hi ha manera de conciliar el problema, entra en acció la Conselleria.

A partir d'aquí, la situació sol dur a un procediment administratiu, que acaba en una multa o prevenció recurrible davant un jutjat de primera instància.

Només en supòsits manifestament greus i reiterats, marcats en un context de desemparament, es podria arribar a la retirada de la pàtria potestat totalment o parcialment, que regula l'article 170 del Codi Civil, o, fins i tot, al retret penal, que és l'altra via contra l'absentisme escolar dirigida ja per la Fiscalia de Menors.

El Codi Penal recull en l'article 226 que «deixar de complir els deures legals d'assistència inherents a la pàtria potestat, tutela, guarda o acollida familiar (...) serà castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a12mesos» per un delicte d'abandonament de família.

Com s'aplicarà la llei en el marc d'una pandèmia?

«No crec que s'arribi a aquests escenaris, però sí que cal advertir als pares que no poden fer el que vulguin amb l'educació dels seus fills i prendre les decisions que els doni la gana sense una justificació solvent», explica a Efe Lola López, de l'Associació d'Advocats de Família, que creu que el millor és arribar a un consens entre els centres i els pares.

Perquè les circumstàncies actuals poden interpretar-se com una situació de força major i, «si els pares veuen risc i falta de seguretat per als seus fills, el pes de la llei no pot ser igual que quan no hi van per capritx o una voluntat no justificada». Especialment, si es tracta d'un conjunt de pares que rema en la mateixa direccióemparatsen un risc generalitzat.

CarlotaZapata, lletrada deLegálitas, diu a Efe quetota aquestamaquinària legal no estar pensada per a una pandèmia i creu que no portar al teu fill a l'escola pel risc sanitari encaixa en una causa justificada. «No es pot equiparar l'absentisme escolar d'abans amb el qual pugui haver-hi després de la pandèmia», afegeix, especialment en el tema penal, que japer si mateixés «molt excepcional».

L'educacióa casa, una alternativa immersa en un buit legal

Ara bé, existeix una modalitat que discorre pel terreny de la llacuna legal, que és l'educació a casa, una figura regulada en molts països però no a Espanya, sota la qual molts pares podrien emparar-se per a justificar l'absència deels seus fillsa l'escola.

Perquè, més enllà de la preocupant tendència a l'alça de la pandèmia a Espanya, la comunitat escolar assisteix amb incertesa l'arrencada del nou curs, malgrat les restriccions imposades per les comunitats autònomes, que són vistes per molts pares amb recel i desconfiança, i que troben en l'educació a casa una alternativa.

Zapatacreu que aquesta pot ser una «alternativa temporal» per aquests pares, però els recomana que «es cobreixin l'esquena».

El millor, precisa, per als que optin per escolaritzar a casa seria fer-ho demanant permís a l'escola, que els indiqui un seguiment, tenir llest un dossier de l'activitat del menor i donar part a la Conselleria d'Educació per deixar constància que aquest nen està sent educat a casa, és a dir, que tot quedi documentat i no impliqui problemes legals.