Més enllà del wifi: la bretxa digital a l'educació

La bretxa digital en l'educació no només és la falta de connectivitat i accés a dispositius: professors, alumnes i famílies arrenquen d'un punt de partida molt dispar en l'ús de les noves tecnologies i afronten el problema afegit d'uns continguts presencials que no estan adaptats al món virtual.

Proporcionar una tauleta o un ordinador a l'alumne no és suficient per a l'adquisició d'aprenentatges ni per a fer un ús eficient i creatiu de les eines digitals. Durant els mesos de confinament el rendiment acadèmic no ha estat igual, l'alumnat ha tingut una major dificultat per a concentrar-se i ha viscut sentiments de solitud, i fins i tot d'angoixa i depressió, segons els experts consultats per EFE.

El retorn a les aules està molt a prop i Govern i comunitats autònomes han apostat per les classes presencials fins a almenys segon d'ESO. No obstant això, la incertesa és màxima i la situació epidemiològica serà clau en l'esdevenir del curs.

La bretxa digital serà encara més gran al futur

El director del Màster de direcció i gestió de centres escolars de la Universitat Europea, el professorJavierOlivares, augura que en el futur aquesta bretxa digital que ja avui és «molt gran» creixerà encara més.

A part de l'accés a wifi i als dispositius «ni els alumnes ni els docents ni els centres estan igual de preparats. Alguns fa temps que treballen tecnològicament, però hi ha professors que no s'han format en competències digitals». I què s'està fent per a revertir aquesta situació?: «Molt poqueta cosa», afegeix a EFE aquest expert en didàctica.

«La dificultat més gran amb la tornada a les aules és que no només els docents estan al mateix nivell tecnològic, els seus alumnes estaran en un esglaó tecnològic diferent, per tant hi haurà una desigualtat cada vegada més gran».

Olivares també creu rellevant generar continguts educatius per a les diferents edats i adaptar els que estaven concebuts per a un escenari presencial a un món virtual.

En definitiva, afegeix, «no és tant comprar ordinadors o plataformes que n'hi ha infinites sinó la formació de professors i alumnat; pensem que els escolars estan ben formats però no és així, ells coneixen moltes xarxes socials, però a l'hora de lliurar treballs no saben fer-ho».

Més de 300.000 llars amb menors de16anys sense connexió

A Espanya hi ha 301.556 llars amb menors de16anys que cursen educació infantil, primària i secundària obligatòries, que no disposen d'ordinador o connexió a Internet a casa. Donar-los terminalsi/oaccés a dades per a permetre'ls estudiar en línia, tal com exigirà la nova educació postcoronavirus, suposa 45 milions d'euros, segons l'estudi «Bretxa digital infantil i Covid 19», realitzat per TeresaGarín, catedràtica d'Anàlisi Econòmica de la UNED.

«Això és molt?», es preguntaGarín. «Perquè depènamb quèho comparem. Si pensem que un quilòmetre d'AVE costa de mitjana 18 milions, no sembla que sigui una xifra exagerada. I, sobretot, depènde elclar que tinguem que el valor social de l'educació dels nostres nens és una prioritat».

Assaig i error en les setmanes vinents

El director de programes a Espanya de l'ONGSavetheChildren,VicenteRaimundo, creu que en les pròximes setmanes hi haurà «una mica d'assaig i error» perquè hi ha molta incertesa en l'inici del curs.

La seva organització té un ambiciós programa dirigit a 4.000 nens vulnerables perquè no es quedin enrere en l'àmbit educatiu i que van haver d'adaptar a marxes forçades al món virtual.

«El gran repte ara és que el que va ser un xoc que va durar tres mesos no es converteixi en una situació perenne; intentar recuperar com més aviat millor la màxima normalitat i això passa per la presencialitat».

«Si demà hagués de començar l'escola, hi ha molts alumnes que no tenen mitjans electrònics, n'hi ha que tenen no tenen wifi a casa, d'altres tenen les dues coses però potser no tenen educació digital», explica a EFE.

Pares poc experimentats amb les TIC

A tot això s'uneix la principal dificultat de les famílies: la conciliació. N'hi ha moltes que no poden teletreballar; que sobreviuen amb un sol sou o tres generacions comparteixen una llar.

Sense oblidar que els pares s'han vist obligats a fer servir no només dispositius amb els quals no estaven familiaritzats sinó també aplicacions i plataformes educatives noves.

El responsable deSavetheChildrendestaca la bona voluntat de tots per tirar això endavant en un temps rècord encara que hi ha hagut coses que no han funcionat.

Entre elles esmenta el temps que els nens han hagut d'estar asseguts davant d'una pantalla: almenys sis hores lectives més després els deures.

A més «a tots ens ha costat molt adaptar els continguts presencials a l'àmbit virtual; no és el mateix parlar amb una persona cara a cara que a través d'una càmera».

«Si de veritat tindrem un curs escolar molt alterat el que hem fet fins ara han estat pedaços que han funcionat millor o pitjor però no s'ha de convertir en l'hàbit. Sí que hauria d'haver-hi estàndards mínims de recomanacions perquè aquí hi ha molt a fer».

En el cas de nous confinaments,Raimundoproposa introduir a l'escola «temes essencials com la solitud, l'avorriment, la incertesa, la desesperació. I intentar trencar aquesta dinàmica d'immobilitat, és a dir, en condicions normals tenen esbarjos, una hora per a l'esmorzar, van i tornen en un bus. Com incorporem això? I amb quin motiu als professors que s'han format, han superat dures oposicions i ara se'ls demanen coses diferents?».

La directora de Joventut de Creu Roja, PaulaRivarés, explica a EFE que hi ha una enorme demanda de recursos tecnològics i la previsió a les portes del curs és que continuï creixent perquè «la bretxa és aquí».

El voluntariat de les 324 assemblees locals de Creu Roja fa costat als escolars, de manera presencial en grups reduïts o ben «en línia». Igual queSavetheChildren, han proporcionat a les famílies els materials necessaris, des de la tauleta, la targetaSIMo altres materials.

Durant la pandèmia la seva organització ha atès 21.000 nens i joves, en total 54.000 intervencions.

De totes maneres, recalca que «més que el reforç educatiu, l'important és treballar les habilitats socials, els hàbits d'higiene, educació en valors...».

En la seva opinió, «hi haurà dificultats i treballem perquè no hi hagi ningú que es quedi enrere, perquè al final veiem quesique hi haurà una allau al setembre».