Jornada clau pel futur de Torra: el Suprem revisa la seva inhabilitació

El futur polític del president de la Generalitat, Quim Torra, i de l'actual Govern depèn del que passi aquest dijous al Tribunal Suprem, que revisa la seva condemna d'inhabilitació per desobediència al no retirar els llaços grocs i una pancarta de suport als presos del procés d'edificis públics en període electoral.

Fonts jurídiques han informat a Efe que el tribunal no té previst avançar la resolució al final de la vista, sinó que tot apunta al fet que es farà públic una vegada es dicti la sentència.

Al tribunal li correspon revisar la condemna a un any i mig d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per un delicte de desobediència que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imposar a Torra, una sentència que, al no ser ferma, no va implicar que quedés apartat del seu càrrec.

Aquest dijous, la fiscal Pilar Fernández Valcarce argumentarà a favor que el Suprem confirmi la inhabilitació, en tant que la defensa de Torra demanarà que deixi sense efecte la condemna.

La resolució tindrà fermesa en el moment en el qual sigui dictada i, per tant, de ser condemnatòria, serà executada immediatament independentment que la defensa de Torra promogui un incident de nul·litat, afegeixen les fonts, que precisen que cap maniobra jurídica podria paralitzar la seva execució, que correspondria al TSJ de Catalunya.

En la vista, els magistrats Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Susana Polo, Vicente Magro i Antonio del Moral escoltaran els arguments de totes dues parts en presència de Torra, que s'asseurà entre el públic, ja que només els seus advocats poden intervenir i aquests tampoc contemplen demanar al tribunal permís per a concedir un torn de paraula al president.

Si que exposaran els principals arguments del seu recurs de 300 pàgines, que se centren en invocar el dret a la llibertat d'expressió, amb la mirada posada en el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) més que en el Suprem, de la imparcialitat del qual dubten.

Els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal al·legaran la «desproporció» que suposaria una condemna que implica el cessament d'un president pel mer fet de negar-se a retirar una pancarta, en un legítim exercici de la llibertat d'expressió que, segons la seva opinió, la Junta Electoral no tenia autoritat per a retallar.

A més, demanaran al tribunal que elevi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea diverses qüestions prejudicials -entre elles si és possible la inhabilitació del president català per a concórrer a eleccions europees i si el seu cessament per negar-se a condemnar una pancarta és una mesura proporcional-, i en aquest cas cregui que el Suprem hauria de suspendre el dictat de la sentència fins que Luxemburg es pronunciï.

En un pla polític, el president va evitar aquest dimecres donar pistes sobre la resposta que pensa donar a la seva possible inhabilitació després d'acusar l'Estat d'estar «instal·lat en la venjança».

En la seva intervenció en el debat de política general en el Parlament, no va voler revelar què pensa fer si la «maquinària d'un Estat al servei d'una set de venjança» l'acaba inhabilitant, si bé va advertir: «Serviré al meu país fins a les últimes conseqüències i fins a l'últim minut de la meva presidència», sense concretar més detalls ni futurs escenaris.

I sense atendre les crides d'ERC i la CUP a acordar una data electoral abans que pugui ser inhabilitat i perdi la potestat de convocar eleccions.

Malgrat aquestes discrepàncies, Torra estarà acompanyat per Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat i dirigent d'ERC, igual que per la consellera de Presidència, Meritxell Budó, representants de Junts per Catalunya, ERC i la CUP i els líders de l'ANC i Òmnium.

El president de la Generalitat va ser condemnat per la seva «recalcitrant i reiterada actitud desobedient» a no acatar l'ordre de la Junta Electoral de retirar a temps dels edificis públics els llaços grocs en defensa dels presos del «procés» en dies previs al 28A.

Torra va recórrer al Suprem, davant qui va denunciar una «palmària persecució política» que pretenia apartar-lo «il·legalment» del Govern, i ha intentat sense èxit retardar la cita en sostenir que se li va notificar la data infringint les normes processals.

La Fiscalia, per part seva, demana al tribunal que confirmi la condemna de Torra perquè la seva decisió va ser «contrària a les exigències de neutralitat en període electoral que també obliguen al president de la comunitat autònoma».