L'OMS adverteix de la situació alarmant a Europa i demana «coherència regional»

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha expressat avui la seva preocupació pels «alarmants índexs de contagi» pel coronavirus a Europa i ha apel·lat a la «coherència regional» i l'acció coordinada contra la «situació molt seriosa» davant un nou pic de la pandèmia.

En una roda de premsa per a avaluar les últimes dades relatives a l'evolució de la pandèmia en el continent, el director regional per a Europa de l'OMS, Hans Kluge, ha advertit de la gravetat de la situació amb un increment setmanal de casos de coronavirus superior al registrat en el primer pic al març.

Ha precisat que els casos registrats a la regió la setmana passada van superar els 300.000; en les últimes dues setmanes, més de la meitat d'estats a Europa va registrar un increment de casos de més del 10% i en set països fins i tot es van duplicar.

«A la primavera i al començament d'estiu vam poder observar l'impacte de les estrictes mesures de restricció i vam veure prosperar els nostres esforços i els nostres sacrificis», fins al punt d'aconseguir al juny els números més baixos de la pandèmia, ha declarat.

Un toc d'atenció sense perdre l'esperança

En aquest sentit, ha agregat, els números de setembre haurien de servir de «toc d'atenció».

Encara que els números són reflex també d'un major testatge, mostren així mateix «índexs alarmants de transmissió en tota la regió», ha dit.

El «missatge esperançador», ha dit, és que encara hi ha marge per actuar, en vista també que la mortalitat per coronavirus ara és inferior a la registrada al març.

Al mateix temps ha avisat que calestar alerta davant l'arribada de la tardor, amb l'onada de grip, l'augment de mortalitat entre els més grans, la reobertura de col·legis i l'inici de l'any acadèmic.

Des de l'inici de la pandèmia, Europa ha registrat 4.893.614 casos de coronavirus i 226.524 morts, ha recordat.

Més enllà de les xifres, «l'impacte en la salut mental, en les economies, en les vides i en la societat ha estat monumental», ha agregat.

Per això, Kluge ha fet una crida a la «coherència regional» i a un «esforç col·lectiu» dels 53 Estats membres de l'OMS a Europa i ha recordat que «les respostes han estat molt efectives, quan les accions han estat immediates i decidides».

«No obstant això, el virus ha estat implacable quan han prevalgut la parcialitat i la desinformació», ha advertit.

S'ha referit referit així mateix a la situació a Espanya i França, que després de patir un impacte fort de la pandèmia semblaven haver controlat la situació, i tornen a reportar un increment notable de casos.

Segons Kluge, el descens de casos es va deure no a causes naturals d'evolució del virus, sinó a les estrictes mesures de salut pública introduïdes, de manera que si es resta pressió, és lògic veure un increment, ha argumentat.

En aquest sentit, ha afirmat que aquests països ho han fet bé tenint en compte les circumstàncies i ha agregat que en molts casos està sent possible controlar brots localment, la qual cosa obre l'esperança de no haver d'introduir confinaments a nivell generalitzat, «encara que caldrà observar la situació de prop», ha matisat.

D'altra banda, Kluge ha apel·lat a fer ús del que se sap fins ara de la pandèmia «per aplicar el que funciona i no aplicar el que no funciona», i al mateix temps no deixar d'actualitzar el coneixement científic.

Explorar opcions segures per a reduïr el període de quarantena

Ha apel·lat també per un debat «coherent i coordinat» entre els Estats membres pel que fa a «explorar opcions segures» per a reduir la quarantena.

Kluge s'ha referit a l'«immens impacte individual i social que pot tenir una lleu reducció del període de quarantena».

Al mateix temps ha subratllat que «el concepte de la quarantena ha d'estar protegit, contínuament adaptat, aclarit i ben comunicat, sense ambigüitats».

Ha precisat que la quarantena és una «pedra angular» en la lluita contra la pandèmia i que els càlculs més «conservadors» estimen un període de 14 dies, que inclou els entre 3 i 5 dies previs i els 5 dies posteriors a l'aparició de símptomes.

Kluge ha al·ludit així mateix a la necessitat de «comprendre les preocupacions» de la gent i «empatitzar amb la seva fatiga», una resposta «natural» a una llarga crisi sanitària, ha agregat.

Entre les «estratègies clau» ha esmentat «accions segmentades i adaptades» i ha parlat de trobar vies per a implicar les persones i comunitats, a centrar-se en «reduir danys» en lloc de tornar a tancar la vida pública i de «reconèixer el patiment i comunicar esperança».

Es tracta de «passar de no fer res a fer les coses de manera diferent, trobar noves vies de socialització i evitar la solitud», ha subratllat.