Societat
Un de cada cinc notícies falses difoses a WhatsApp és sobre la prevenció de la covid-19
En el 36% d'aquests notícies s'ha constatat que el subjecte que es presentava era personal mèdic
Augmenten els atacs de SMS per a robar comptes de WhatsApp suplantant al suport tècnic
Una de cada cinc notícies falses difoses a través del servei de missatgeria Whatsapp sobre la covid-19 tracta sobre la seva prevenció o curació, segons l'estudi elaborat per investigadores de la càtedra de Periodisme de la Universitat de València.
Aquestes notícies falses, segons ha informat la UV en un comunicat, solen estar argumentades sobre el principi d'autoritat mèdica i bàsicament promouen l'ús i consum de substàncies d'origen natural.
La majoria recomanen remeis casolans clàssics contra la grip, com per exemple prendre Vitamina C, all o mel, o inhalar vapor d'aigua.
Unes altres en canvi conviden a no posar-se cremes hidratants a les quals es podria enganxar el SARS-CoV-2; fer gàrgares amb antisèptics, desinfectants o antibacterians; prendreantimalàrics, com la cloroquina i hidroxicloroquina; així com irrigar la zona nasal amb solucions alcalines o aplicar a aquesta zona aire calent amb un assecador.
També s'han detectat notícies falses que recomanen, com a prevenció davant la covid, exposar-se al sol, una dieta rica en aliments alcalins o incorporar unionitzadoral cotxe.
«L'objectiu principal del treball va ser identificar la tipologia de les notícies falses que estaven circulant per la missatgeria privada durant l'estat d'alarma a Espanya per la covid-19; és a dir, com arribaven a la ciutadania aquests missatges virals i sense evidència científica», ha destacat una de les seves autores, Carolina Moreno.
L'article, publicat a la revista Gaseta, també el signen les investigadores EmparVengut, LorenaCanoi Isabel Mendoza.
Respecte al missatge llançat per les notícies falses, la prevenció de la infecció per SARS-CoV-2 va ser l'únic assumpte del 50,8% dels missatges; la curació en el 31,7%; els dos objectius combinats va ser el 7,9% dels casos; i els missatges que únicament pretenien recomanar accions representaven el 9,5%.
En la majoria d'aquests materials s'ha constatat que el subjecte que es presentava en les notícies falses era personal mèdic (36,5%), persona anònima (30,9%), personal polític (12,7%), científics i científiques (9,5%) i individus que defensaven teràpies alternatives (6,3%).
Respecte al gènere, el 45,2% de les notícies falses, recollides entre el 18 de març i el 18 d'abril, van tenir com a protagonistes a homes, mentre que el 13,5% van ser dones.
Per la seva tipologia, la major part d'aquests missatges eren cadenes de text (39%) i vídeos (30%).
L'article destaca que el volum d'aquests missatges en el període analitzat va correspondre amb el fenomen denominatinfodèmia, terme encunyat per l'OMS per a descriure la desinformació produïda en situacions d'alarma generalitzada i teoriesconspiratives.
Per a elaborar aquest estudi es va habilitar un número de telèfon en el qual rebre notícies falses per WhatsApp. Es van obtenir 2.353 missatges, dels quals es van identificar 584 notícies falses.