Descobreixen per què alguns pacients de càncer desenvolupen síndrome «mà-peu»

Un equip d'investigadors espanyols ha descobert els factors genètics que contribueixen al fet que alguns pacients oncològics que són tractats amb un dels fàrmacs més comuns per a combatre la malaltia (la capecitabina) desenvolupen una reacció cutània molt adversa coneguda com la síndrome «mà-peu».

La troballa aconseguida al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) obre la via per poder classificar als pacients en funció del seu risc genètic a desenvolupar aquesta toxicitat, als qui se'ls podrien aplicar mesures preventives com la disminució de la dosi o el tractament amb fàrmacs alternatius.

La capecitabina és un agent de quimioteràpia usat comunament en el tractament del càncer de mama i el càncer colorectal, que augmenta entorn d'un 10 per cent l'esperança de vida dels pacients tractats amb aquest fàrmac, ha informat el CNIO en una comunicació difosa avui.

No obstant això, gairebé la meitat dels pacients desenvolupen la síndrome «mà-peu» (una «eritrodisestesis palmoplantar»), una reacció cutània adversa que pot presentar símptomes que poden arribar a ser greus.

Fins a un 17 per cent dels pacients desenvolupa la forma més severa de la malaltia, en la que poden arribar a experimentar un dolor intens a les extremitats que els incapacita per a usar les mans o fins i tot caminar.

Això fa necessari reduir la dosi o fins i tot suspendre el tractament, amb les greus conseqüències que representa per als pacients oncològics, ha observat el CNIO, que ha subratllat la importància de trobar marcadors que identifiquin quins pacients desenvoluparan aquesta toxicitat abans d'iniciar el tractament.

Un equip liderat per Anna González-Neira, cap de la Unitat de Genotipat Humà del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), ha identificat les variants genètiques que farien que determinats pacients tinguin aquesta predisposició genètica a experimentar aquesta reacció adversa amb la capecitabina.

El treball, les conclusions del qual s'han publicat en la revista Clinical Pharmacology and Therapeutics, ha consistit a analitzar més de 600.000 variants genètiques distribuïdes al genoma de 166 pacients que havien rebut aquest tractament en tres grans centres: l'Hospital Universitario Gregorio Marañón, l'Hospital Virgen de la Victoria i l'Hospital Clínico San Carlos.

L'equip va observar que determinats pacients, precisament aquells que desenvolupaven síndrome mà-peu després de ser tractats amb aquest fàrmac, posseeixen unes variants genètiques determinades, i ha subratllat que aquests marcadors podrien ser utilitzats per a classificar als pacients amb major risc genètic a desenvolupar aquesta toxicitat.

L'estudi ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, l'Institut de Salut Carles III, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), la Fundació «la Caixa» i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional.