Jugar a videojocs durant la infància millora la memòria anys després

Usar videojocs durant la infància millora la memòria de treball anys després, segons un treball de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que va incloure sessions d'estimulació magnètica transcraneal en els participants de l'estudi, un tipus d'estimulació cerebral no invasiva.

Encara que diversos estudis ja havien demostrat que usar videojocs provoca canvis estructurals i funcionals en el cervell, com l'augment de la grandària d'algunes regions i l'activació de regions responsables de l'atenció i de les habilitats visoespacials, la nova recerca de l'UOC va més enllà i revela que alguns canvis cognitius podrien produir-se fins i tot anys després d'haver deixat de jugar a videojocs.

En el treball, que publica la revista Frontiers in Human Neuroscience, els investigadors van analitzar a 27 persones d'entre 18 i 40 anys amb i sense experiència en aquesta mena d'entreteniments audiovisuals.

«Aquells que van ser jugadors habituals de videojocs abans de l'adolescència, tot i que en l'actualitat ja no ho siguin, van mostrar un major rendiment en tasques de memòria de treball, que impliquen la retenció i la manipulació d'informació en la ment per a produir un resultat», segons ha explicat Marc Palaus, autor del treball, al costat d'Elena Muñoz, Raquel Viejo i Diego Redolar, investigadors del grup Cognitive NeuroLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Els resultats mostren que els participants que no tenien experiència en videojocs no es beneficiaven d'una millora a l'hora de processar i inhibir estímuls irrellevants i, de fet, eren més lents que els qui havien jugat a videojocs de petits, la qual cosa concorda amb estudis previs.

A més, «les persones que durant la seva infància eren jugadores habituals de videojocs tenien un rendiment inicial major en processar objectes en 3D, encara que aquestes diferències es mitigaven després del període d'entrenament en videojocs, quan els dos grups acabaven rendint a un nivell similar», ha puntualitzat Palaus.

L'estudi amb els participants va durar un mes i els autors van analitzar les seves habilitats cognitives, inclosa la memòria de treball, tres vegades: abans que comencessin l'entrenament amb videojocs, en acabar-lo i quinze dies després, i el videojoc utilitzat va ser el Super Mario 64 de Nintendo.

La recerca també va incloure deu sessions d'estimulació magnètica transcraneal, un tipus d'estimulació cerebral no invasiva que modifica l'activitat cerebral de manera temporal a través de la pell, sense necessitat d'accedir físicament al teixit cerebral.

«Utilitza ones magnètiques que, aplicades sobre la superfície del crani, són capaceos de provocar corrents elèctriques sobre les poblacions de neurones subjacents que modifiquen la seva activació», ha detallat Palaus.

Els investigadors volien esbrinar si l'ús combinat de videojocs i aquest tipus d'estimulació millorava el rendiment cognitiu, però no va anar així.

«Les causes poden ser diverses, entre elles, que els paràmetres de l'estimulació eren molt experimentals», segons els autors.

«Ens vam proposar l'objectiu d'aconseguir canvis. En situacions normals, la durada dels efectes d'aquesta estimulació pot ser de l'ordre de mil·lisegons a desenes de minuts. Nosaltres volíem aconseguir una millora del rendiment en unes certes funcions cerebrals que sobrepassés aquest límit temporal», ha precisat Palaus.

En aquest cas, el videojoc utilitzat va ser una aventura gràfica amb plataformes en 3D, però, segons els investigadors, hi ha múltiples gèneres d'aquesta mena d'entreteniment audiovisual que influeixen de manera diferent en les funcions cognitives.

Segons Palaus, el que comparteixen la majoria de videojocs és la presència d'elements que inciten a continuar jugant i una corba creixent de dificultat que provoca que l'activitat sigui constantment un repte.

«Aquests dos elements són suficients per a crear una activitat atractiva i motivant però que, a la vegada, requereix un ús constant i intens dels nostres recursos cerebrals», segons el neurocientífic, que conclou que «els videojocs són la recepta perfecta per a potenciar unes certes capacitats cognitives pràcticament sense adonar-nos-en».