Les empreses veuen com una «hipoteca» mantenir l'ocupació post-ERTO

«Ens sembla una sanció absolutament desproporcionada», afirma el director de relacions laborals i assumptes socials de Foment del Treball Nacional, Javier Ibars, en declaracions a l'ACN. A aquesta s'hi podria sumar una altra multa futura en cas que Inspecció de Treball entengués que les bonificacions s'han aplicat «indegudament». «És una possibilitat que es pot desprendre de la proliferació de normes poc clares, confuses i amb conseqüències que desconeixem», afegeix la directora de l'àrea jurídica de Pimec, Estrella Rincón.

Les empreses miren d'esquivar una de les potes de l'»escut social» que ha dissenyat el govern espanyol, el 'prohibit acomiadar', basada en dues normes. La primera, marca que no hi pot haver acomiadaments per causa objectiva relacionada amb la covid-19 fins al 31 de gener. La segona, el compromís de mantenir sis mesos l'ocupació a canvi de rebre bonificacions dels ERTO, que els sindicats van lluitar perquè es renovés amb la pròrroga dels expedients fins a finals de gener.

En tots dos casos, hi ha discrepàncies jurídiques sobre les conseqüències i l'aplicació d'aquestes mesures. De moment, els tribunals no han mostrat una posició clara sobre els acomiadaments per causa vinculada a la pandèmia, amb sentències que els consideren nuls o improcedents. Aquesta manca de posició unànime comporta que les conseqüències d'acomiadar poden ser més o menys perjudicials per als empresaris.

En el cas de la prohibició d'acomiadar vinculada als ERTO, advocats laboralistes afirmen que la norma no deixa clar quan comencen a comptar els sis mesos de garantia d'ocupació i quina és la sanció exacta quan s'incompleix aquesta clàusula. «Són dos punts oberts a interpretació, generen molta inseguretat i impedeixen a les empreses prendre decisions», apunta el jurista expert en matèria laboral Nicolás Martín.

A partir de setembre, Martín ha començat a detectar que les empreses volen aprofitar «l'alleugeriment del cost salarial» que ofereix un ERTO -ja que és l'Estat qui abona els salaris en forma d'atur- però no les bonificacions de la Seguretat Social perquè «són conscients que no podran respectar la garantia d'ocupació sis mesos». Per tant, hi ha companyies que demanen no rebre aquestes ajudes, que s'haurien de tornar completament si fan fora algun empleat.

De fet, ja hi ha empresaris que han decidit fer aquest pas voluntàriament. És el cas d'un grup que gestiona un hotel i un restaurant i té 65 treballadors. Per tirar endavant amb el negoci d'hoteleria, ha decidit acomiadar els 27 empleats del restaurant i prèviament ha pagat totes les cotitzacions a la Seguretat Social que s'havia estalviat per haver presentat un ERTO des de l'inici de la pandèmia. Martín, l'advocat de l'empresa, explica a l'ACN que si s'hagués esperat que la denúncia de la plantilla arribés a la Inspecció de Treball o que la Tresoreria de la Seguretat Social ho detectés hauria pogut incórrer en multes però en aquest cas «no hi ha sancions perquè l'empresa ha actuat de manera molt neta».

Fonts del Ministeri de la Seguretat Social afirmen que aquest no és un fenomen estès i assenyalen que el procediment de les bonificacions és «complicat», cosa que implica que fins i tot en el cas d'aquest retorn voluntari no es poden descartar sancions.

Per la seva banda, Foment del Treball recomana a les empreses que tinguin la «previsió o necessitat» d'acomiadar empleats en un període de sis mesos que no presentin expedients de força major amb dret a exoneracions. «La clàusula de la salvaguarda pot comportar una sèrie de problemàtiques per a empreses que tinguin la necessitat d'extingir contractes», explica Ibars.

Actualment, Catalunya té prop de 145.000 treballadors afectats per ERTO, un 20% de la xifra màxima registrada en el pic d'abril. «El nivell de reducció dels expedients s'està frenant en els últims mesos», assegura la responsable d'anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda. Aquesta disminució s'explica per l'actuació d'empreses dels sectors «amb perspectives de baixa activitat» en els pròxims mesos, que opten per mantenir els expedients fins que es reprengui l'activitat.

En qualsevol cas, els expedients temporals també han anat «evolucionant» des de l'inici de la pandèmia. Al març, la majoria d'expedients eren de suspensió de l'activitat. «A mesura que es va començar a reprendre l'activitat, es va incentivar el retorn a la feina i hi havia millors exoneracions pels treballadors en actiu, les empreses es van animar a desafectar treballadors», afirma la directora de l'àrea jurídica de Pimec. Moltes d'aquestes desafeccions es van donar aleshores en forma de reducció de jornada.

L'obligació de mantenir l'ocupació sis mesos després de la fi dels ERTO també ha limitat l'augment dels ERO. Tot i això, la responsable d'anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona alerta d'un increment dels acomiadaments un cop finalitzin els expedients. Els ERO ja han augmentat un 39% anual fins al mes d'agost, un creixement «important» però poc significatiu pel que fa a la magnitud. El Departament de Treball xifra en 100.000 els llocs de feina perduts durant la pandèmia.

Tot i això, la xifra absoluta dels ERO es podria disparar en funció del moment en què es retirin els ERTO. «Si es retiren massa aviat, es pot generar un flux d'ERTO a ERO. Si es retiren massa tard, suposaran un cost pel sector públic molt elevat que haurem de compensar amb altres mesures de política econòmica», resumeix Poveda.

Ibars preveu un «increment substancial» dels ERO en el quart trimestre d'aquest any i els primers tres mesos de l'any vinent. Fins al setembre, 4.680 treballadors han perdut la feina dins d'un procediment d'acomiadament col·lectiu. «També és una conseqüència òbvia de la situació de la qual partim. Moltes empreses estan intentant aguantar com poden via ERTO o vies alternatives però, en definitiva, estem arribant a un punt on hi ha un ofegament de les empreses i els ERTO resolen una situació conjuntural», afirma.

Més enllà dels ERTO i els ERO, les empreses valoren «qualsevol possibilitat» per ajustar les plantilles a la nova realitat econòmica, «molt delicada». Una de les mesures que s'estan aplicant per reduir els costos laborals és el teletreball, una via que permet estalviar en el lloguer, la llum i l'aigua. Altres companyies aposten per un canvi en el seu model de negoci, una «alternativa als acomiadaments», segons Rincón. Les reduccions de salaris o de jornada també poden ajudar a reduir costos a les empreses, però són menys habituals en tant que requereixen un consens amb els treballadors.