Com s'aplicaria el toc de queda que proposen algunes comunitats?
La mesura no està definida explícitament a l'ordenament jurídic espanyol
Reus, coronavirus, monterols, mascareta
Govern i comunitats autònomes debaten aquesta tarda la possibilitat d'implantar el toc de queda entre les restriccions per frenar la segona onada del coronavirus, una mesura que restringeix els moviments dels ciutadans en hores determinades i que no està definida explícitament a l'ordenament jurídic espanyol.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, té clar que per a implantar aquesta mesura -que s'aplica en diverses zones de França o Bèlgica- és necessari el consens dels executius autonòmics i la declaració de l'estat d'alarma.
En tal cas, seria el Consell de Ministres el que aprovés les mesures concretes (horaris, restriccions, excepcions) en un decret, en el qual hi hauria fins i tot la possibilitat d'establir distincions entre diferents territoris.
Les mesures adoptades en virtut de l'estat d'alarma -regulat en la Llei 4/1981- tindran una vigència de quinze dies i les posteriors pròrrogues han de ser validades pel Congrés dels Diputats.
El dubte és si existeixen altres vies per aplicar una restricció d'un dret fonamental a tota o a bona part de la població, com per exemple la Llei 3/1986 de Mesures Especials en matèria de Salut Pública.
En aquest cas, serien els jutges els qui haurien de validar la decisió, l'Audiència Nacional si es tractés d'un acord del Consell Interterritorial o els diferents tribunals superiors si l'acordessin les comunitats autònomes.
Han estat aquests tribunals els que han anat validant mesures restrictives de la mobilitat aprovades per diferents Governs autonòmics i en poques ocasions (com a Aragó o avui mateix a Euskadi, on el TSJPV ha refusat limitar les reunions a 6 persones) les han tirat enrere.