Societat
Arriba l'horari d'hivern: a les tres de la matinada de diumenge, tornaran a ser les dues
La Comissió Europea haurà de decidir si manté la mesura el proper març del 2021
Canvi d'hora la matinada del dissabte al diumenge
Espanya encara no ha decidit: horari d'estiu o d'hivern?
Davant el debat generalitzat, la CE va realitzar l'any 2018 una consulta a nivell europeu, on el 80% dels 4,6 milions de ciutadans participants va votar a favor d'acabar amb el canvi horari. En un principi, la Comissió va proposar finalitzar amb la mesura al març del 2019, però la falta de consens entre els estats membres va posposar la decisió al tercer mes del 2021. Així, els estats podran optar per mantenir-se a l'horari d'estiu o en el d'hivern. Per als que escullin la primera opció, l'últim canvi d'hora serà precisament al març del 2021, mentre que els de la segona opció serà a l'octubre del 2021. Espanya encara no ha decidit per quin fus horari optarà, tot i que una enquesta del CIS va revelar que el 65% de la població preferia quedar-se a l'horari d'estiu.
No obstant això, l'emergència sanitària per la covid-19 podria fer que la decisió final dels països membres s'ajornés altre cop, més enllà del 2021.
6 euros d'estalvi a cada llar de Catalunya, per un total de 15 MEUR
Segons les dades de l'Institut Català d’Energia (ICAEN), el canvi horari suposa un estalvi d'uns 6 euros de mitjana a cada llar catalana per un total de 15 MEUR. Les millores en l'eficiència han anat reduint el pes de la il·luminació en les llars, fins al 7%, malgrat que l'estalvi es pot aconseguir fent un ús responsable de l'energia i, per exemple, adequant el tipus d'il·luminació a cada necessitat i instal·lant sistemes electrònics de regulació del consum elèctric.
Per altra banda, segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), el potencial d'estalvi en il·luminació a l'Estat podria arribar a representar el 5% del consum elèctric en il·luminació, que equivaldria a 300 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 90 milions correspondrien al potencial de les llars estatals, fet que suposa un estalvi de 6 euros per casa. Els 210 milions restants s'estalviarien en els edificis del sector terciari i a la indústria.