La contaminació i els espais verds podrien influir en l'índex de massa corporal en els primers anys de vida

«Els entorns urbans es caracteritzen per múltiples exposicions que poden influenciar l'IMC, però estudis previs mostren resultats inconsistents i no han avaluat les exposicions de forma simultània», assenyala Jeroen de Bont, investigador d'ISGlobal i de la Fundació IDIAPJGol i primer autor del treball.

Aquest gran estudi longitudinal, finançat per la Fundació la Marató de TV3 i publicat a la revista 'Environmental Pollution', va plantejar com a principal novetat analitzar les exposicions de forma simultània. Amb aquest objectiu, va partir d'una base de dades d'històries clíniques d'atenció primària a Catalunya, que incloïa 79.992 nenes i nens nascuts entre el 2011 i el 2012 en àrees urbanes i que van ser seguits fins als cinc anys.

D'una banda, els investigadors van calcular les corbes de creixement de l'IMC a partir de mesures repetides d'alçada i pes. De l'altra, van dur a terme una estimació de diferents exposicions urbanes al voltant de les àrees censals on residien els infants: contaminació atmosfèrica –diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió PM10 y PM2,5–; espais verds i entorn construït –densitat de població, connectivitat de carrers, usos del sòl i índex de transitabilitat–.

«Els resultats indiquen que l'exposició urbana a nivells més alts de contaminació de l'aire i de densitat de població pot estar associada amb un petit augment en l'IMC de nenes i nens fins als 5 anys, mentre que els espais verds i la combinació d'usos del sòl poden estar associats amb una petita disminució de l'IMC», destaca De Bont.

Les associacions van ser més fortes durant els dos primers mesos de vida, fet que, segons el primer autor del treball, «podria explicar-se per un efecte de l'exposició durant l'embaràs que romandria en el temps».

«Durant la infància, els primers anys de vida són molt sensibles, representen finestres d'especial vulnerabilitat a les exposicions ambientals que poden afectar permanentment l'estructura, la fisiologia i el metabolisme del cos del nen o la nena. Els estudis futurs han de tenir en compte les múltiples exposicions en entorns urbans, en lloc d'analitzar-les per separat», indica Martine Vrijheid, coordinadora de l'estudi i investigadora de l'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa.

Les tres exposicions

Estudis previs assenyalen que la contaminació atmosfèrica es podria relacionar amb l'índex de massa corporal ja que «podria afectar el creixement fetal per l'estrès oxidatiu i la inflamació», exposa Vrijheid. La contaminació també podria influir en el metabolisme basal en nadons: «Això podria augmentar el risc d'obesitat en induir resistència a la insulina i alteracions hormonals».

D'altra banda, la possible relació entre la reducció de l'IMC i l'exposició a espais verds podria explicar-se ja que aquests són «una font valuosa d'activitat física per a la mare i el nen o la nena i, per tant, tenen un efecte beneficiós potencial en el desenvolupament tant del fetus com del nen petit», assenyala Vrijheid. En segon lloc, l'associació podria explicar-se per una reducció dels nivells de contaminació de l'aire en àrees més verdes.

Pel que fa a les característiques de l'entorn construït, la densitat de població podria estar associada amb un creixement superior de l'IMC pels «nivells més alts de contaminació atmosfèrica i perquè, a Espanya, les àrees més poblades tenen més tràfic, el que pot donar la percepció de falta de seguretat entre les famílies, fer reduir els desplaçaments actius (a peu o en bicicleta) i augmentar l'obesitat infantil», detalla la coordinadora de l'estudi.

Tot i que no hi ha un consens clar sobre com la combinació d'usos del sòl afecta l'IMC, la principal hipòtesi és que si augmenten aquests usos disminueixen les distàncies entre l'habitatge, la feina i els serveis, per la qual cosa els viatges es poden dur a terme caminant o en bicicleta i incrementa l'activitat física.