El 82% de pacients amb covid-19 té falta de vitamina D
Aquesta insuficiència és més freqüent en homes
Més del 80% dels pacients de covid-19 té deficiència de vitamina D i aquesta insuficiència és més freqüent en homes, segons un estudi publicat aJournalofClinicalEndocrinology&Metabolismen el qual es va observar a 216 pacients.
Els malalts de covid-19 d'aquest treball retrospectiu eren de l'Hospital Universitari Marquès deValdecillade Santander.
La vitamina D és una hormona produïda pels ronyons que controla la concentració de calci en la sang i afecta el sistema immunològic, explica un comunicat de la Societat d'Endocrinologia, que agrupa a més de 18.000 experts de 122 països.
La seva deficiència s'ha relacionat amb una varietat de problemes de salut, però la comunitat científica encara investiga el perquè.
Així mateix, cada vegada més estudis assenyalen l'efecte beneficiós d'aquesta vitamina al sistema immunològic, especialment pel que fa a la protecció contra les infeccions.
En aquest sentit, José L. Hernández, de la Universitat de Cantàbria, indica que un enfocament seria identificar i tractar la deficiència de la vitamina D, especialment en aquells grups d'alt risc de la malaltia de la covid-19, com a ancians o pacients ambcomorbiditats.
El tractament amb vitamina D hauria de recomanar-se als pacients de covid-19 que presentin baixos nivells d'aquesta hormona en sang, «ja que aquest enfocament podria tenir efectes beneficiosos tant en el sistemamusculoesquelèticcom en l'immunològic», apunta aquest expert.
Els investigadors van observar que el 82,2% dels 216 pacients de covid-19 a l'Hospital Universitari Marquès deValdecillatenia deficiència de vitamina D, i que els homes tenien nivells més baixos que les dones.
En concret, segons aquest estudi, els pacients de covid-19 amb nivells de vitamina D més baixos van presentar així mateix nivells sèrics elevats de marcadors inflamatoris com la ferritina i el dímer D (marcador relacionat amb problemes de coagulació de la sang).
Els científics d'aquest estudi no van trobar cap relació entre les concentracions o deficiència de vitamina D i la gravetat de la malaltia.
Els autors reconeixen que el treball té algunes limitacions, per exemple, que s'hagi dut a terme en un únic centre hospitalari, per la qual cosa les dades poden no ser generalitzats a altres entorns, ètnies o països.
Es tracta a més d'un estudi d'observació, per la qual cosa si el tractament amb vitamina D juga algun paper en la prevenció de la malaltia o en la millora del pronòstic dels pacients amb covid-19 s'haurà de dilucidar en grans assajos aleatoris controlats.
Aquests assajos són «certament necessaris» per a definir amb precisió el paper dels suplements amb aquesta vitamina en futures onades d'infeccions per SARS-CoV-2, resumeixen els autors.