El deliri podria ser un marcador primerenc de la covid, segons un estudi de la UOC
Els recercadors demanen que es tingui en compte l'estat de confusió especialment entre la gent gran
Correa, juntament amb l'investigador del grup Cognitive NeuroLab de la UOC Diego Redolar Ripoll, ha revisat els estudis científics publicats sobre els efectes que té la covid en el sistema nerviós central, és a dir, el cervell.
La revisió ha constatat que, si bé des que es van fer públics els primers casos de pneumònia a la Xina el desembre del 2019 fins ara, bona part de la recerca que s'ha dut a terme sobre el coronavirus s'ha centrat en els danys que provoca en els pulmons i altres òrgans, cada cop hi ha més indicis que també afecta el sistema nerviós central i que provoca alteracions neurocognitives, com ara cefalees i deliri, però també episodis psicòtics.
Correa ha apuntat que les hipòtesis principals per explicar com el SARS-CoV-2 afecta el cervell assenyalen tres causes possibles: la hipòxia o falta d'oxigen a les neurones, la inflamació del teixit cerebral a causa de la tempesta de citocines i el fet que el virus tingui capacitat per travessar la barrera hematoencefàlica i envaeixi directament el cervell.
Afegeix que aquests tres factors podrien explicar per si mateixos el deliri. En aquest sentit, recorda que en mostres cerebrals de persones que han mort a causa de la infecció s'hi han detectat danys per hipòxia i que també s'ha aconseguit aïllar virus dels teixits.
Segons aquests investigadors, molt probablement, el deliri, els dèficits cognitius i les anomalies de comportament són causats per la inflamació sistèmica de l'organisme i per les condicions d'hipòxia. Això també fa que el teixit neuronal s'inflami i provoqui danys en àrees com l'hipocamp, que s'associen amb problemes cognitius i alteracions de comportament que presenten els pacients que deliren.