Política
Llum verda a l'esmena d'ERC, Podem i el PSOE que elimina el castellà com a vehicular a l'escola
El PNB s'absté adduint que no deixa clara la condició de vehicular de les llengües cooficials
El PSOE anirà als tribunals per les «amenaces» a diputats per intentar tombar la investidura
L'esmena substitueix el text que el govern de Pedro Sánchez va aprovar al projecte de Llei que establia que «les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà, llengua oficial de l'Estat, i en les demés llengües cooficials en els seus respectius territoris», i que «el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars, d'acord amb la normativa aplicable».
ERC assegura que d'aquesta manera «blinda»la immersió lingüística i estableix que es respectarà el que marca la Llei d'Educació de Catalunya que «deixa clar que la llengua vehicular és el català», en paraules de la diputada d'ERC Montserrat Bassa.
Fonts del PSOE han apuntat a l'ACN que l'objectiu de l'acord és que la llei Celaá faci un reconeixement efectiu del plurilingüisme i superi «l'actitud obsessiva de la dreta»de convertir la llengua en «un conflicte». En aquest sentit apunten que la llei en tot moment garantirà que els alumnes catalans tinguin competència lingüística en castellà i establirà mesures per compensar qualsevol descompensació en els coneixements.
El PNB s'ha abstingut adduint que l'esmena no suposa un reconeixement efectiu del basc com a llengua vehicular a Euskadi. Els nacionalistes bascos han presentat una altra esmena –rebutjada pels grups majoritaris- que establia que «a les comunitats autònomes amb llengües cooficials la llengua vehicular serà la que determinin els seus respectius estatuts i normativa».
Malgrat que no tenen presència a la ponència –hi té cadira Més País, amb qui comparteixen el Grup Plural- JxCat i PDeCat han criticat l'acord dels republicans. El diputat del PDeCat Sergi Miquel va afirmar aquest dimecres que l'esmena «no protegeix»la immersió lingüística perquè permet el fet que faci referència a les «administracions educatives»i no directament a les «comunitats»fa que el Ministeri d'Educació tingui potestat com a administració de dictar un percentatge de classes que cal fer en castellà a les escoles catalanes.
D'altra banda, el PP i Cs han anunciat un recurs al Tribunal Constitucional si finalment la 'Llei Celaá' incorpora aquest punt. «Recorrerem al TC la 'Llei Celaá' si el govern i es seus socis nacionalistes exclouen el castellà com a llengua vehicular i liquiden la llibertat educativa contra la concertada», va escriure a Twitter aquest dimecres Pablo Casado. Segons el líder del PP, «Sánchez pretén romandre al poder negociant el futur dels nostres fills».
Les concertades no podran segregar per sexe
La ponència també ha donat llum verda a un altre acord entre PSOE, Podem i ERC perquè les escoles concertades no puguin segregar nens per sexe. L'esmena estableix que «els centres sostinguts parcial o totalment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació a totes les etapes educatives»d'acord a la Llei d'Igualtat del 2007, i «no separaran l'alumnat pel seu gènere».