Quines són les restriccions a la mobilitat més efectives?

El progressiu agreujament de la pandèmia ha portat a diversos països europeus a ordenar confinaments domiciliaris, perimetrals i tocs de queda, unes restriccions de moviments la necessitat de les quals també és objecte de debat i anàlisi a Espanya. Quines són les mesures més efectives?

Experts en salut pública consultats per EFE coincideixen que el confinament domiciliari i el tancament de bars i restaurants són les mesures més eficaces des del punt de vista sanitari, però també les que més danys econòmics provoquen. Aposten, per aquest motiu, per la combinació de limitacions sobre les activitats que dificulten el manteniment de la distància social.

A Espanya, les xifres creixents de contagis i morts han obligat a les administracions públiques a endurir les limitacions amb gran varietat de respostes, en funció de les característiques dels territoris, el moment de la corba epidemiològica o la ideologia.

El Govern i les comunitats autònomes han descartat de moment aplicar el confinament domiciliari i s'han donat entre dues i tres setmanes de marge per a comprovar l'eficàcia de les diferents restriccions aplicades en l'actualitat. Entre elles es troba el toc de queda, una mesura «coercitiva» que resulta útil en combinació amb unes altres, o confinaments perimetrals, que no aconsegueixen parar la transmissió a l'interior de les poblacions, segons els experts.

La comunitat científica no ofereix, per tant, una resposta unànime sobre la millor manera de limitar el moviment per a frenar els contagis, mentre tracta d'adaptar-se el més aviat possible a una situació dinàmica per a l'anàlisi de la qual falten dades contrastades.

És necessari un confinament nacional?

Sobre la conveniència de decretar un nou confinament domiciliari a tota Espanya com el que es va ordenar a la primavera, les opinions oscil·len entre el qüestionament de l'eficàcia d'aquesta mesura i la consideració que serà imprescindible en la majoria del territori nacional si la situació no millora. En qualsevol cas, davant la gravetat de les circumstàncies, els experts apel·len a la responsabilitat dels ciutadans perquè l'aplicació de qualsevol restricció sigui més efectiva.

El catedràtic de Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (Alacant), Ildefons Hernández, explica que entre els experts en epidemiologia i salut pública existeix un debat sobre si és preferible un confinament domiciliari o una «acumulació de mesures intenses més selectives».

Hernández, director general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat entre 2008 i 2011 i assessor de Balears i la Comunitat Valenciana durant aquesta pandèmia, adverteix que el coneixement sobre el valor de les restriccions a la mobilitat és encara «limitat». «Ens falta informació epidemiològica amb suficient detall» per a «conèixer l'abast que pugui tenir cada mesura», assevera el també portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS).

Segons afegeix Hernández, tampoc s'han fet les suficients recerques sociològiques per a determinar quines conductes de la població han propiciat la transmissió de la malaltia. Per això argumenta que el millor en aquest moment d'alta transmissió comunitària és agregar diferents restriccions que contribueixin a reduir la taxa de reproducció bàsica amb independència del coneixement que hi hagi sobre la seva efectivitat.

Eficàcia sanitària però danys econòmics

El secretari de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, Federico Arribas, es troba entre els que sostenen que un confinament domiciliari com el de març és la restricció «més eficaç» des d'un punt de vista sanitari. Arribas proposa que si la situació no millora amb les mesures actuals, transcorregudes dues setmanes des de la seva adopció, s'imposi un confinament domiciliari nacional de 14 dies, que podria tenir excepcions en territoris menys afectats per la pandèmia i en el qual es mantindria l'activitat escolar.

Si no s'aplica aquesta solució, emfatitza, l'evolució de la pandèmia «serà un desastre», per molt que s'entengui que «els confinaments danyen l'economia», qüestió a la qual, malgrat tot, «cal ser molt sensible».

De manera semblant, el coordinador del grup de treball d'Activitats Preventives i Salut Pública de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN), José Ignacio Peis, planteja la necessitat de conèixer les repercussions de les últimes restriccions abans de decidir sobre un confinament domiciliari general. Encara que, destaca, «si és necessari s'haurà de fer».

La utilitat de tancaments perimetrals i tocs de queda

Hernández explica que els tancaments perimetrals poden ser útils si limiten els moviments massius entre poblacions i la vida social als locals de restauració dels llocs de destinació, com també serien bons els tocs de queda per evitar la celebració de festes i altres esdeveniments d'alta capacitat de transmissió.

Arribas creu al seu torn que el tancament perimetral és «una mesura important» perquè limita «el flux» de persones del nucli aïllat amb l'exterior però no aconsegueix «frenar totalment la transmissió dins del perímetre». Així mateix, valora el caràcter coercitiu del toc de queda com «una mesura més» per a limitar els contactes.

Hernández subratlla, d'altra banda, la importància d'algunes mesures complementàries amb «major valor a reduir la transmissió» que limitar la mobilitat, com és el tancament de restaurants, bars, locals d'oci nocturn i gimnasos. Així ho reflecteixen les avaluacions de la primera fase de la pandèmia i les conclusions del Centre Europeu de Control de Malalties, encara que el portaveu de SESPAS recalca que aquests estudis no es poden aplicar directament a la situació actual perquè el context ha canviat.

El catedràtic puntualitza que per a ordenar la clausura d'aquests establiments cal «fer un equilibri» entre les seves conseqüències positives i negatives pel fet que «tenen un component econòmic important». Peis també es mostra partidari de limitar l'activitat en l'hostaleria i subvencionar a les empreses que cessin la seva activitat. Considera que els diners públics que caldria destinar als afectats seria una inversió rendible, ja que l'agreujament de la pandèmia associat a les trobades en restaurants i bars constitueix una despesa major. Altres recomanacions d'aquests experts consisteixen a augmentar les freqüències de transport públic i el foment del teletreball.