Tenir mal de cap pot ser un bon símptoma en cas de patir covid, segons un estudi

L'estudi va analitzar els símptomes i l'evolució de 130 pacients amb covid-19 que van arribar a Urgències de l'hospital durant tres setmanes entre el març i l'abril. Tots ells van ser atesos per un neuròleg a causa de la necessitat de reorganització dels professionals davant l'elevat nombre de pacients que van arribar a l'hospital durant la primera onada.

«El fet que part dels pacients fossin visitats per metges amb diferents especialitats va permetre portar a terme estudis des de diferents punts de vista, que aporten informació relacionada amb símptomes que no només són respiratoris», explica la doctora Patricia Pozo Rosich, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR i especialista del Servei de Neurologia.

D'aquests pacients, 97, un 75%, presentaven mal de cap, tot i que només un 20% tenien història clínica de migranyes episòdiques prèvies a la malaltia. En la majoria, la cefalea era lleu o moderada, però en una quarta part dels pacients, sobretot dones i persones joves, era més semblant a una migranya. En un 21% dels pacients, el mal de cap persistent era un símptoma prodròmic de la covid-19, és a dir, apareixia abans que els altres signes de la malaltia.

Sobre l'evolució de la malaltia, la durada clínica de la malaltia en els pacients que presentaven cefalea quan arribaven a Urgències tenia una durada clínica de la covid-19 aproximadament una setmana més curta: uns 24 dies en total en els casos amb mal de cap, mentre que, en els casos sense cefalea, la durada mitjana de la malaltia era d'uns 31 dies. «Sembla clar que la presència de cefalea és un factor de bon pronòstic de la covid-19 i podria servir per predir-ne l'evolució», destaca la doctora Pozo Rosich.

Els investigadors van trobar també una associació entre la cefalea i l'anòsmia i l'agèusia, ja que la pèrdua d'aquests sentits era molt més comuna en persones amb mal de cap.

L'estudi presenta algunes limitacions, ja que analitza una sèrie hospitalària que no inclou casos molt greus de la malaltia -i que, per tant, no es podien entrevistar- ni molt lleus -i que no anaven a l'hospital-.

Tot i així, la doctora Pozo Rosich assenyala que «és important canviar el concepte que la cefalea sigui un símptoma poc rellevant en pacients amb covid-19». «És necessari estudiar en profunditat la seva associació per tal d'entendre l'evolució de la malaltia i millorar-ne el tractament», afegeix.

La cefalea persisteix en un 40% dels pacients

Sis setmanes després de l'arribada a Urgències, es va seguir l'evolució de 100 dels pacients que havien participat en la primera fase de l'estudi. Entre aquests es trobaven 74 persones que presentaven cefalea quan van arribar a l'hospital. En el moment del seguiment, 28 d'aquests, un 38%, encara tenien cefalea amb poca resposta al tractament i sovint sent l'únic símptoma que quedava de la covid-19.

Aquests resultats demostren que el mal de cap pot persistir després de superar la covid-19, fins i tot en persones sense història prèvia de migranyes ni cefalees recurrents.

Neuroinflamació local, possible sistema de defensa contra el virus

Amb l'objectiu d'entendre l'associació entre la covid-19 i la cefalea, els investigadors de l'estudi proposen algunes hipòtesis sobre com la infecció per SARS-CoV-2 podria produir el mal de cap.

Una de les hipòtesis explica que el virus podria imitar l'aparició de la migranya, en la qual es genera una forta inflamació del sistema trigeminovascular, que provoca el dolor. «La inflamació local propera a les fosses nasals serviria com a sistema inicial de defensa contra el virus, que en les persones amb cefalea seria més fort», exposa la doctora Pozo Rosich, que també és responsable del Migraine Adaptive Brain Center, el primer centre especialitzat a l'estat espanyol per tractar i investigar la migranya, creat per Vall d'Hebron. «Si els pacients tenen una major resposta local, s'evitarà que el virus produeixi una inflamació sistèmica greu amb alliberament d'una tempesta de citocines», afegeix.

En aquest sentit, es van estudiar els nivells d’IL-6, una molècula que, si apareix de forma sistèmica, està molt implicada en la tempesta de citocines que en moltes ocasions provoca la mort dels pacients amb covid-19. En el cas dels pacients amb cefalea, es va observar que els nivells d’IL-6 eren més baixos i que, a més, es mantenien estables al llarg de la malaltia. «Aquest fet apunta a que, en els pacients amb cefalea, l’IL-6 s’allibera en la neuroinflamació local i fa que aquestes persones no desenvolupin tanta inflamació sistèmica i, per tant, tinguin una millor evolució de la malaltia», afegeix la Dra. Pozo Rosich.

Aquesta hipòtesi va en consonància amb la relació amb l’anòsmia, ja que el virus actuaria no només en l’epiteli olfactiu produint la pèrdua d’olfacte, sinó també a les branques del nervi trigemin, molt proper a les fosses nasals per on entra el virus. En aquest sentit, seria necessari estudiar si la sensibilització del sistema trigeminovascular persisteix quan la infecció per SARS-CoV-2 desapareix.