Restaurants, gimnasos i cafeteries, els llocs on es produeixen més contagis, segons un estudi
Aquest model de predicció indica que la majoria d'infeccions ocorre en llocs tancats on la gent i passa molta estona
Un model computacional per a predir com es propaga el coronavirus en ciutats dels EUA suggereix que la majoria d'infeccions ocorre en llocs tancats i que els patrons de mobilitat de les persones ajuden a impulsar majors taxes d'infecció entre poblacions minoritàries i de baixos ingressos.
Un equip d'investigadors liderat per la Universitat de Stanford va crear un model informàtic sobre la propagació de la malaltia en 10 grans ciutats dels Estats Units: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Washington D. C., Houston, Atlanta, Miami, Filadèlfia i San Francisco.
Per això vanutiltizar, entre altres, dades anònimes de telèfons mòbils sobre com es movien la passada primavera 98 milions d'estatunidencs cada dia.
L'estudi que publicaNature«sembla confirmar que la majoria de les transmissions de covid-19 es produeixen en llocssuperdifusors, com restaurants de servei complet, gimnasos i cafeteries, on les persones romanen en llocs pròxims durant períodes prolongats», assenyala una nota de la universitat.
El model suggereix que la reducció de l'ocupació en aquests establiments «pot resultar en una gran reducció de les infeccions previstes».
La recerca també detalla com els patrons de mobilitat ajuden a impulsar majors taxes d'infecció entre les poblacions minoritàries i de baixos ingressos.
El model informàtic va analitzar tres factors que impulsen el risc d'infecció: on va la gent durant el dia, quant temps roman i quantes altres persones visiten el mateix lloc al mateix temps, combinant dades demogràfiques, estimacions epidemiològiques i informació sobre la ubicació de telèfons mòbils anònims.
Un dels coautors de l'estudi, DavidGrusky, va dir que aquesta capacitat de predicció «és particularment valuosa» perquè proporciona nous i útils coneixements sobre els factors quesubjauenals desproporcionats índexs d'infecció de les minories i les persones de baixos ingressos.
«En el passat, s'ha assumit que aquestes disparitats es deuen a condicions preexistents i a l'accés desigual a l'atenció de la salut, mentre que el nostre model -va precisar- suggereix que les pautes de mobilitat també ajuden a impulsar aquests riscos desproporcionats».
Gruskyva assenyalar en un comunicat que el model mostra com la reobertura de negocis amb límits d'ocupació més baixos tendeix a beneficiar més als grups desfavorits.
Els llocs que «freqüentenpersones de minories i de baixos ingressos solen ser més petits i estan més plens, els límits d'ocupació a les botigues que es tornen a obrir poden reduir els riscos als quals s'enfronten», va dir.
El model ofereix a més «l'evidència més important fins ara» que les polítiques de permanència en la llar promulgades aquesta primavera van reduir el nombre de viatges fora de casa i van disminuir la taxa de noves infeccions.
Combinant el seu model amb les dades demogràfiques disponibles en una base de dades, els investigadors van mostrar com les persones pertanyents a minories i de baixos ingressos abandonen les seves llars amb major freqüència perquè les seves feines així ho requereixen.
A més, compren en establiments més petits i concorreguts que les persones amb ingressos més alts, que poden treballar des de casa, utilitzar el servei de lliurament a domicili per evitar les compres i freqüentar negocis més espaiosos quan surten.
En una roda de premsa virtual celebrada aquest dimarts, JuriLeskovec, de la Universitat de Stanford, va destacar que el seu treball «posa en relleu que no cal triar entre el 'tot' o 'res'» en relació amb la reactivació de l'activitat econòmica i el seu efecte a l'hora de mantenir lliure de contagis a la ciutadania.
Així mateix, va destacar que el seu model «proporciona una eina perquè les autoritats puguin adoptar les mesures adequades» en aquest sentit.
Aquest expert no va descartar que «en principi» aquest estudi pugui arribar a emprar-se en altres països encara que va dir que, ara com ara, el model només s'aplica a les deu àrees metropolitanes més grans dels Estats Units, «on hi ha nombrosos punts d'interès, com molts restaurants, bars, hotels i establiments d'aquest tipus i la densitat de població és bastant alta».
«Crec que el model, en principi, podria aplicar-se a altres països: es tractaria d'una qüestió de dades i hàbits locals», va observar.