Un estudi preveu el pic de contagis a finals de novembre i el d'hospitalitzacions a principis de desembre
La xifra de morts per covid pujaria fins a principis de 2021
coronavirus, test, covid, PCR
Investigadors de la Universitat Politècnica deValència(UPV) i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) preveuen que el nombre de contagis de covid-19 assolirà el seu pic a Espanya a finals de novembre, el d'hospitalitzacions continuarà creixent fins a principis de desembre i el de morts fins a principis del 2021.
Els investigadors han publicat un estudi en el qual, a partir d'un model computacional, simulen quin seria el resultat de l'ús primerenc d'antivirals contra la covid-19, una vegada es disposi d'ells a les farmàcies, i la seva incidència en l'evolució de la pandèmia al nostre país, informa la UPV en un comunicat.
El treball, publicat a la revistaChaos, Solitons & Fractals, conclou que els antivirals ajudarien a reduir significativament la incidència del virus i a evitar un col·lapse del sistema de salut.
Antivirals per a prevenir la transmissió
«Fins que es trobi una vacuna eficaç, és necessari continuar complint estrictament amb les mesures de seguretat, però, a més, l'ús d'antivirals apropiats podria ser una bona opció per alleujar els símptomes, controlar la gravetat i prevenir la transmissió», explica José MaríaBenlloch, professor de recerca del CSIC i director de l'Institut d'Instrumentació per Imatge Molecular (I3M), centre mixt de la Universitat Politècnica de València i el CSIC.
En l'estudi, els investigadors han desenvolupat un model de xarxa aleatòria computacional per estudiar la dinàmica de transmissió de la covid-19 a Espanya, aplicant-lo posteriorment a la simulació de diversos escenaris en els quals es disposaria d'antivirals eficaços, accessibles i barats.
«Afortunadament, hi ha molts candidats d'antivirals identificats per diversos grups de recerca de tot el món que podrien complir aquestes condicions que nosaltres hem anomenat democràtiques, que permetrien un accés universal a aquests medicaments», afirmaBenlloch.
A l'estudi, els investigadors van analitzar quina seria l'evolució de la corba de la pandèmia en quatre escenaris diferents, i en el primer d'ells simulen la incidència del virus sense disposar d'un antiviral universal, que és la situació actual.
En aquest cas, les xifres que indica el model computacional és que el nombre de contagis continuarà creixent durant el mes de novembre,fins aaconseguir el seu pic cap a finals d'aquest mes, el número d'hospitalitzats continuaria també pujant fins als primers dies de desembre i el de morts per covid fins a principis de 2021.
«Aquestes simulacions les duem a terme el mes de juny i, desgraciadament, la realitat està confirmant els resultats que vam obtenir en ella», assegura RafaelVillanueva, investigador de l'Institut de Matemàtica Multidisciplinària (IMM) de la Universitat Politècnica de València.
Villanuevaadverteix que, si la tendència continua, per als últims dies d'aquest mes i principis de desembre les xifres que indica el model són «preocupants» i per això fa una crida a la «responsabilitat de tots», des de tots els àmbits, per adoptar mesures que evitin aconseguiraquesta xifra.
Diferents escenaris
En l'estudi, l'equip d'investigadors de la UPV i del CSIC han simulat també la incidència del virus disposant ja d'antivirals, a partir de diferents dates i amb diferents taxes de transmissió.
En el primer dels escenaris, en els quals el percentatge de persones que tenen símptomes és baix (15%) i l'efectivitat de l'antiviral també és baixa (35%), el model llança una reducció significativa de més del 50% de les persones hospitalitzades en el pic de casos.
A més, si bé l'efectivitat de l'antiviral redueix significativament el nombre d'hospitalitzacions, també retarda al voltant de15dies el màxim i, en conseqüència, la saturació del sistema de salut, afegeix el treball.
En el segon escenari, l'augment de la taxa de transmissió redueix l'efecte dels antivirals, amb un major risc de saturació hospitalària i en el tercer, els investigadors simulen un escenari amb disponibilitat d'antivirals a curt termini.
«En aquest cas, el model permet constatar la importància de tenir antivirals accessibles en farmàciescom més aviat millor, perquè qualsevol retard pot reduir el seu impacte, fins i totfins aprovocar la seva pèrdua d'efectivitat», asseguraBenlloch.
D'aquesta manera, el model computacional desenvolupat a l'IMM-UPV mostra que l'ús d'antivirals efectius ajudaria a reduir l'impacte en recursos sanitaris i vides humanes que s'ha produït fins ara.
De fet, conclou que fins i tot usant antivirals de baixa efectivitat i comunicant la malaltia a un baix percentatge dels nostres contactes, seria possible aconseguir una reducció significativa d'hospitalitzacions, contribuint així a evitar una major saturació del sistema de salut pública.
Beneficis de la vitamina D
L'investigador del CSIC, José MaríaBenlloch, afegeix la importància també d'immunomoduladors com la vitamina D, que segons afirma «podrien tenir el mateix efecte que els antivirals directes, ajudant a disminuir ràpidament la càrrega viral de tots els infectats, aturar la cadena de contagis i, per tant, disminuir el pic de la segona onada».
Segons explicaBenllochl'hospital Reina Sofia de Còrdova ja ha realitzat un assaig clínic pilot amb la vitamina D «molt esperançador en aquest sentit» i considera que «podria ser molt convenient elevar els nivells de vitamina D de tota la població espanyola».