El Congrés dona llum verda al dictamen de la Llei d'Educació que elimina la referència del castellà com a vehicular

Cs ha situat aquesta qüestió com a «línia taronja» per poder donar suport als pressupostos de Sánchez i ha presentat una esmena -rebutjada per la majoria- que demanava blindar un 25% de classes en castellà.

La diputada de Cs Marta Martín Laguno ha afirmat que aquesta «no és la llei Celaá», sinó la «llei Iglesias-Rufián-Sánchez»feta únicament per «acontentar els socis»del govern espanyol.

La diputada de Més País Inés Sabanés ha acusat els grups de la dreta de pretendre un «retorn al passat» obrint de nou una «guerra de llengües».

La diputada d'ERC Montserrat Bassa ha defensat la reforma de la llei que «incrementa significativament» la competència de la Generalitat a l'hora de desenvolupar el currículum, tot i que ha apuntat que encara és «insuficient». «Esperem que l'escola catalana sigui conscient que el model de progrés només és possible des de la independència».

Podem també ha donat suport a la reforma que «compleix el compromís de derogar la LOMCE» i el seu model «elitista i segregador».

El diputat de Vox Joaquín Robles ha assegurat que la igualtat d'oportunitats a Catalunya passa per impartir classes en castellà a Catalunya i «no imposar el català». Ha acusat el PSOE d'haver «traït» les classes desafavorides i d'avalar l'intent de l'independentisme de «construir una pàtria a base de criteris ètnico-lingüístics»que «és el més semblant al racisme».

El PP ja ha anunciat que iniciarà una campanya de recollida de signatures contra la futura Llei Celaá i ha avançat que interposarà un recurs al Tribunal Constitucional.

El diputat del PP Jose Angel Alonso ha acusat el govern de Pedro Sánchez de negociar la llengua a l'escola a canvi dels vots dels independentistes als pressupostos generals de l'Estat. «Aquest és un govern de trilers i el PSOE ha despullat l'estat de les seves competències en matèria educativa», ha afirmat.

El diputat del PSOE Guillermo Antonio Meijón ha defensat l'acord i ha acusat el PP de pretendre atiar una guerra lingüística a l'Estat, quan l'objectiu de la llei és que els alumnes assoleixin les mateixes competències en castellà i català al final del cicle educatiu, «ni més ni menys».

L'esmena inclosa a la ponència que s'ha aprovat aquest divendres és fruit de l'acord entre ERC, el PSOE i Podem estableix literalment que «les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre els ensenyaments en castellà i en la resta de llengües cooficials als seus respectius territoris, amb conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d'Autonomia i la normativa aplicable». Elimina la part del text que deia que «el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars».

L'esmena substitueix el text que el govern de Pedro Sánchez va aprovar al projecte de Llei que establia que «les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà, llengua oficial de l'Estat, i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris», i que «el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars, d'acord amb la normativa aplicable».

ERC assegura que d'aquesta manera «blinda» la immersió lingüística i estableix que es respectarà el que marca la Llei d'Educació de Catalunya que «deixa clar que la llengua vehicular és el català», en paraules de la diputada d'ERC Montserrat Bassa.

El Ministeri d'Educació assegura que l'objectiu de l'acord és que la llei Celaá faci un reconeixement efectiu del plurilingüisme i superi «l'actitud obsessiva de la dreta» de convertir la llengua en «un conflicte». En aquest sentit apunten que la llei en tot moment garantirà que els alumnes catalans tinguin competència lingüística en castellà i establirà mesures per compensar qualsevol descompensació en els coneixements.

El PNB dubta de l'efectivitat de l'esmena. Ja es va abstenir quan es va votar la setmana passada adduint que no suposa un reconeixement efectiu del basc com a llengua vehicular a Euskadi. Els nacionalistes bascos havien presentat una altra esmena -rebutjada pels grups majoritaris- que establia que «a les comunitats autònomes amb llengües cooficials la llengua vehicular serà la que determinin els seus respectius estatuts i normativa».

Malgrat que no tenen presència a la ponència -hi té cadira Més País, amb qui comparteixen el Grup Plural- JxCat i PDeCat han criticat en els últims dies l'acord dels republicans. El diputat del PDeCat Sergi Miquel va afirmar que l'esmena «no protegeix» la immersió lingüística perquè permet el fet que faci referència a les «administracions educatives» i no directament a les «comunitats» fa que el Ministeri d'Educació tingui potestat com a administració de dictar un percentatge de classes que cal fer en castellà a les escoles catalanes.

D'altra banda, el PP i Cs han anunciat un recurs al Tribunal Constitucional si finalment la 'Llei Celaá' incorpora aquest punt. «Recorrerem al TC la 'Llei Celaá' si el govern i els seus socis nacionalistes exclouen el castellà com a llengua vehicular i liquiden la llibertat educativa contra la concertada», va escriure a Twitter aquest dimecres Pablo Casado. Segons el líder del PP, «Sánchez pretén romandre al poder negociant el futur dels nostres fills».

Les concertades no podran segregar per sexe

La ponència també ha donat llum verda a un altre acord entre PSOE, Podem i ERC perquè les escoles concertades no puguin segregar nens per sexe. L'esmena estableix que «els centres sostinguts parcialment o totalment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació a totes les etapes educatives» d'acord amb la Llei d'Igualtat del 2007, i «no separaran l'alumnat pel seu gènere».