Un estudi demostra que les desigualtats impacten en la salut infantil en almenys una vintena de malalties

La tuberculosi, l'obesitat i la hipertensió

Per exemple, tot i que la tuberculosi és minoritària a Catalunya -651 infants en el període estudiat- la incidència varia segons la vulnerabilitat. Del total de casos, 550 eren nens i nenes de famílies amb un nivell socioeconòmic baix (població que rep una renda mínima d'inserció o una renda garantia de ciutadania, per exemple) o molt baix (renda inferior a 18.000 euros anuals) mentre que 101 eren de nivell mitjà. Entre els de nivell alt (més de 100.000 euros anuals) no hi ha casos registrats. Això es tradueix en graus de prevalença molt diferents segons el nivell.

L'obesitat infantil, un dels problemes de salut pública més importants amb un 7% d'incidència a Catalunya, també mostra aquest gradient social. Segons les dades, 58.437 nens i nenes patien obesitat però la incidència varia molt en funció del nivell. Entre els de nivell alt la incidència, per exemple, és de l'1'53% (135 casos), molt lluny de la incidència més alta, del 9,42% (més de 3.000 casos) entre la població de nivell molt baix. Entre els infants de nivell baix és del 7,96% i entre els de nivell mitjà 5,23%.

A una altra escala, les desigualtats també es reprodueixen en un grau alt en la hipertensió essencial.

A més, també en destaquen d'altres de salut mental. Per exemple, el trastorn d'ansietat i adaptació té una prevalença del 5,6% entre els més pobres i es redueix fins al 0,88% entre els més rics.

Un altra patologia en la qual s'observa el gradient és la bronquitis aguda. En aquest cas la incidència entre la població més vulnerable és el doble (20,5%) que entre els infants de nivells socioeconòmics alts (9,7%).

En total, l'estudi s'ha fixat en 29 patologies i engloba gairebé 1,5 milions d'infants. D'aquestes, en 25 ha trobat resultats concloents per determinar que hi ha un impacte de les desigualtats. Per contra, no s'ha observat aquest impacte de forma concloent en la fibrosi quística, la leucèmia i la neoplàsia maligna de cervell i sistema nerviós.

Hi ha una patologia que mostra un «contragradient» significatiu, que és l'al·lèrgia alimentària. En aquest cas, s'observa més prevalença de la malaltia entre els infants amb millors indicadors socioeconòmics.

Sobre aquest fet, l'estudi es limita a dir que pot tenir més a veure amb un biaix de selecció que amb una distribució real de la població i apunta a hipòtesis diverses que expliquin la causa. Una és que les famílies més benestants tenen més possibilitats d'accedir a unes cures d'especialista, fet que explicaria més casos diagnosticats. D'altra banda, també ho atribueix a falsos positius o unes lectures inadequades dels resultats.

Determinants

La publicació remarca que tot i que pertànyer a un nivell socioeconòmic o un altre no és un causant «directe» de mala salut, sí que influeix directament en determinants que tenen una influència directa en la causa de patir una malaltia.

Com a exemples d'aquests determinants cita l'habitatge, l'educació, l'estimulació cognitiva i emocional, la privació material o l’alimentació. Tot aquests factors modulen el dia a dia dels infants i tenen un impacte «persistent».

L'informe, impulsat per l'Observatori de Desigualtats en Salut de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), corrobora, en definitiva, la hipòtesi que el nivell socioeconòmic d'un infant determina les probabilitats de patir una malaltia, la qual cosa comporta una desigualtat des de la infància.