Sanitat alerta dels riscos de cantar i cridar en la trasmissió del coronavirus

El Ministeri de Sanitat ha inclòs les evidències científiques que apunten als aerosols com una via de transmissió del coronavirus i ha establert que el risc augmenta en entorns tancats i concorreguts, especialment mal ventilats, i amb activitats com l'exercici, parlar alt, cridar o cantar.

Ho ha fet en l'última actualització del document d'informació cientificotècnica de la malaltia per coronavirus, la covid-19, en el qual dedica per primera vegada un ampli apartat a la transmissió per aerosols i ha ressenyat tota l'evidència actual i les conclusions de les recerques que han publicat epidemiòlegs i enginyers internacionals experts en aquest àmbit.

Unes recerques que vénen a indicar que el paradigma clàssic per als professionals de la Salut Pública i el control de les malalties transmissibles, que classifica les emissions respiratòries en gotes (majors de 5 micres) i aerosols (menors de 5 micres), «ha de ser revisat».

Segons el document, només les gotes superiors a 100 micres tenen un comportament «balístic»: descendeixen al terra en pocs segons per efecte de la gravetat i poden recórrer una distància màxima de dos metres de l'emissor.

Qualsevol altra emissió respiratòria per sota d'aquesta grandària es considera un aerosol, que queda suspès en l'aire per un temps (uns segons i fins a hores) i pot ser inhalat a una distància superior a dos metres de l'emissor o fins i tot en absència d'aquest, si les partícules encara persisteixen suspeses en l'aire.

En funció de la seva grandària, els aerosols d'entre 15 i 100 micres poden arribar a les vies respiratòries superiors; aquells d'entre 5 i 15 micres a la tràquea i bronquis principals, i els de menys o igual a 5 micres tenen capacitat d'aconseguir els alvèols.

La comunitat científica ha establert tres condicions perquè el coronavirus es transmeti mitjançant aerosols: la primera, que aquestes partícules continguin microorganismes viables.

Aquests microorganismes han de ser presents en una quantitat suficient i demostrar la seva capacitat de generar infecció, «sobretot en determinades circumstàncies», com són la proximitat durant temps prolongat i en espais tancats i mal ventilats, condicions en les quals «poden coexistir diversos mecanismes de transmissió».

L'última condició és que els teixits diana a aquests microorganismes han de ser accessibles per a aerosols de qualsevol grandària amb portes d'entrada en qualsevol lloc del tracte respiratori.

A la vista d'això, Sanitat conclou que «en l'estat actual del coneixement científic existeixen evidències científiques consistents que permeten afirmar que la transmissió del virus SARS-*CoV-2 per aerosols ha de considerar-se una via de transmissió addicional a les ja reconegudes amb anterioritat (contacte amb secrecions respiratòries, fòmites)».

Aquests aerosols podrien tant impactar i dipositar-se en el tracte respiratori superior com ser inhalats; el risc de transmissió «augmenta en la distància curta, en entorns tancats i concorreguts, especialment mal ventilats, i si es realitzen activitats que augmentin la generació d'aerosols com fer exercici físic, parlar alt, cridar o cantar».

D'altra banda, l'actualització del document enumera les seqüeles que vaig poder deixar aquesta malaltia; en la seva última versió, de finals d'agost, assegurava que en aquest moment es desconeixia si n'hi havia o no.

No obstant això, ja hi ha descrites complicacions com la fibrosi pulmonar, la deterioració de la funció pulmonar, neuropaties, afectació cardíaca i del sistema muscul-esquelètic.

L'actualització d'aquest document també afegeix evidències sobre els grups de risc i assenyala que l'embaràs és una situació de major risc de complicacions tant del curs clínic de la malaltia com del propi embaràs.

No obstant això, en nounats, si bé la prematuritat és més freqüent, el curs clínic de la covid té un pronòstic bo.