El Congrés aprova la Llei Celaá amb el suport de PSOE, Podem, ERC i PNB

Celaá: «No s'elimina el castellà»

Quan ha acabat el debat Celaá ha afirmat que el govern està «molt feliç» pel fet de tenir una llei «que situa l'equitat al centre del sistema» i fa que «tots els alumnes tinguin les mateixes possibilitats». «Teniem un sistema educatiu per a una societat que ja on existeix», ha afirmat. Segons Celaá, el PP i Vox «s'han autoexclós del debat i han utilitzat la votació com a excusa per a la lluita política».

Segons Celaá, la llei «no elimina el castellà» que «està absolutament garantit» a la norma, que estableix que la llengüa s'estableix «segons el que diu la Constitució i els estatuts d'autonomia».

La nova Llei educativa que substitueix la Llei Wert reforça el caràcter educatiu del cicle infantil de 0-3 anys i estableix tres cicles de dos cursos cadascun a l'educació primària. A més fa desaparèixer la divisió que feia la LOMCE entre assignatures troncals, específiques i de lliure configuració a Primària i Secundària: tornen les matèries obligatòries i optatives.

La LOMLOE també elimina l'obligació de cursar una matèria alternativa a l'assignatura de religió, que ja no tindrà pes a la nota mitjana per a beques i accés a la universitat. Introdueix l'educació en valors cívics i ètics a Primària i Secundària. Les CCAA amb llengua pròpia podran dissenyar el 45% del currículum.

A més, la llei fixa que la repetició de curs passa a ser un recurs excepcional, i recupera també les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). Introdueix la Filosofia com a matèria obligatòria i elimina les revàlides al final d'etapa.

A més la llei conté un altre apartat pactat entre PSOE, Podem i ERC que estableix que les escoles concertades no podran separar els alumnes per sexe.

Pel que fa a la llengua, a la pràctica la norma estableix que les administracions educatives establiran la proporció de l'ús de la llengua castellana i de les llengües cooficials com a llengua vehicular, és a dir, les matèries que s'han d'impartir en castellà i en la llengua cooficial.

L'esmena inclosa a la Llei fruit de l'acord entre ERC, el PSOE i Podem estableix literalment que «les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre els ensenyaments en castellà i en la resta de llengües cooficials als seus respectius territoris, amb conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d'Autonomia i la normativa aplicable». Elimina la part del text que deia que «el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars».

L'esmena substitueix el text que el govern de Pedro Sánchez va aprovar al projecte de Llei que establia que «les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà, llengua oficial de l'Estat, i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris», i que «el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars, d'acord amb la normativa aplicable».

El PP diu que la Llei és «la ruptura de la Constitució»

El PP i Cs han criticat durament la Llei. La diputada del PP Sandra Moneo ha afirmat que es tracta d'un atac a la «llibertat» que «asfixia qui no se sotmet al pensament únic». «És un projecte que no reconeix el castellà com a llengua oficial de l'Estat» i deixa «la llengua de Cervantes» a la intempèrie. Segons Moneo, la Llei suposa una «ruptura de la Constitució».

Cs: «Han comerciat amb el nacionalisme»

La diputada de Cs Marta Martín Laguno ha afirmat que la seva formació «vota no amb les dues mans a aquesta llei» perquè «suposa la demolició del sistema educatiu»i implica la «coacció de drets fonamentals de tots els espanyols». «Han comerciat amb el nacionalisme» per «deixar sense empara legal milers de famílies» castellanoparlants per «convertir l'educació en una fàbrica de vots en diferit» per als seus interessos, ha dit.

El PSOE: «El castellà està triplement garantit»

La diputada del PSOE Maria Luz Martínez ha negat taxativament que la llei acabi amb el castellà a l'escola i ha acusat el PP de «mentir» per enfrontar. «Per nosaltres les llengües són motiu d'unió i orgull, i per a vostès de divisió obviant els drets lingüístics de més del 40% dels espanyols». Segons Martínez «el castellà està triplement garantit»a aquesta llei perquè recull específicament el que diu la Constitució.

Podem celebra la «derogació» de la LOMCE

El diputat d'En comú Podem Joan Mena ha celebrat l'aprovació d'una llei que protegeix la immersió lingüística a Catalunya «com a model d'oportunitats i la convivència de dues llengües que volem que es puguin mirar amb respecte d'igual a igual». «Nosaltres el que volem és que aquest país segueix avançant, i malgrat que hi ha coses que s'han quedat al calaix en aquesta llei, el text és fruit de l'esforç de tota la comunitat educativa per derogar la LOMCE.

ERC diu que «blinda» la immersió lingüística

La diputada d'ERC Montserrat Bassa ha celebrat la «derogació» de la Llei Wert i ha assegurat que «blindar la immersió lingüística a Catalunya és més que un triomf» perquè la llei estableix que la llengua vehicular s'estableix als estatuts d'autonomia. «Companys de JxCat i la CUP, si tenen dubtes sobre el blindatge de la immersió mirin la indignació de tota la dreta».

El PDeCat ho veu «interpretable»

El diputat del PDeCat Sergi Miquel ha afirmat que l'esmena no blinda la immersió lingüística. «Poden estar molt tranquils perquè serà el Ministeri qui haurà de garantir que s'ensenya castellà a Catalunya», ha afirmat dirigint-se a la dreta, perquè «l'article és interpretable».

La CUP no veu cap «blindatge»

El diputat de la CUP Albert Botrán ha avançat la seva abstenció perquè la llei «no introdueix el model d'escola pública que necessita la societat ni implica un canvi a favor d'un govern més democràtic als centres ni de la laïcitat». Botrán ha afirmat que la Llei «no blinda la immersió lingüística», que és «una de les poques eines eficaces per poder resistir els privilegis del castellà en tota la resta d'àmbits».