Les persones bilingües estan més protegides contra l'Alzheimer

Una revisió dels estudis publicats sobre l'efecte de conèixer dos o més idiomes en el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer ha demostrat que el bilingüisme podria contribuir a retardar un mínim de 4,5 anys l'aparició dels símptomes de la malaltia.

Així ho conclou un estudi del neuropsicòleg de l'Hospital de la Mar de Barcelona JosepDeví, professor del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona, publicat a la 'Revista de Neurologia'.

El treball, en el qual també han participat Noemí Català, psicòloga del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB, i Susanna Jofre, infermera del Servei d'Urgències de l'HospitalQuirónSaludde Sabadell, ha consistit en una revisió sistemàtica dels estudis metodològicament més rigorosos publicats fins ara sobre aquesta qüestió,a escala internacional.

Els investigadors envan seleccionar deu, dels quals, set destacaven una relació directa entre el bilingüisme o el multilingüisme i el retard en l'aparició dels símptomes clínics de l'Alzheimer o el fre de la seva posterior progressió.

Altres dos trobaven una relació parcial, només en casos amb nivells baixos d'educació o quan es parlaven més de dues llengües.

Només en un estudi no es mostrava cap relació significativa entre parlar diversos idiomes i el retard en l'aparició de la malaltia.

«La conclusió és que, en general, es va trobar un retard en el diagnòstic o en l'aparició de la simptomatologia de la malaltia d'Alzheimer, d'entre 4,5 i7anys», ha explicatDeví.

Segons el neuropsicòleg, això s'explica perquè parlardueso més llengües incrementa la reserva cognitiva de l'individu, és a dir, la seva capacitat de resistir la deterioració cerebral sense presentar símptomes o presentant menys dels que serien esperables en funció de laneuropatologiapresent en aquell moment.

Alhora, «hi ha determinades estructures cerebrals que, quan es veuen afectades per la malaltia, les seves funcions són assumides per altres àrees del cervell, encara que aquesta no sigui la seva funció principal», ha afegit.

Alguns dels estudis analitzats utilitzaven tècniques de neuroimatge per analitzar el cervell dels pacients i que permeten comprovar com les persones que parlaven dues o més llengües incrementaven la seva reserva cognitiva, millorant en tasques de control executiu i la seva memòria de treball.

De fet, en les proves es va poder comprovar com aquestes persones presentaven una deterioracióneuropatológicamés acusada en diverses regions cerebrals i, malgrat això, obtenien millors resultats que els pacients monolingües durant diverses proves.

«En l'àmbit anatòmic cerebral, el llenguatge se situa a l'hemisferi esquerre, però utilitzar dos llenguatges de manera quotidiana implica una reorganització de l'estructura i funcionalitat cerebral. Per exemple, en diversos estudis de neuroimatge s'ha observat que, durant tasques de supressió d'interferències, en les persones bilingües estaven actives diferents regions i connexionsfronto-temporals i subcorticals que, en canvi, en les persones monolingües no es trobaven actives», ha detallatDeví.

Segons el neuropsicòleg, «això permet a una persona bilingüe o multilingüe incrementar la seva reserva cognitiva i la seva capacitat de resiliència, d'adaptació, davant les manifestacions de l'Alzheimer».

«Per tant, parlar més d'una llengua és, amb molta probabilitat, un factor de protecció, com ho és mantenir uns hàbits de vida saludables», ha conclòs.