Salut preveu reduir el retard dels cribratges de càncer de còlon i de mama a tres mesos a finals del 2021

En diagnosticar-se en estadis inicials, solen tenir un millor pronòstic i més possibilitats de curació. En el cas del càncer de còlon, el programa no només detecta la malaltia de forma precoç, sinó que també pot prevenir-la: l'anàlisi de sang oculta en femta detecta pòlips (adenomes), lesions premalignes que es poden treure abans que evolucionin en un càncer. Per això, els experts preveuen que, en els propers anys, la incidència del càncer més freqüent a Catalunya es redueixi.

Cada mes s'envien a Catalunya més de 38.000 invitacions a persones majors de 50 anys per a la prova de sang oculta en femta i, si té un resultat positiu, s'ha de fer una colonoscòpia. Es fan unes 1.800 colonoscòpies mensuals derivades del programa de detecció precoç. Que el test doni positiu no és sinònim de càncer, ja que en la majoria de casos es detecta sang per motius que no tenen a veure amb la malaltia o pels pòlips.

En el programa de detecció precoç del càncer de mama, s'envien unes 400.000 invitacions anuals a dones d'entre 50 i 69 anys i cada mes es fan unes 28.000 mamografies en el marc del cribratge.

La periodicitat d'aquests cribratges és de dos anys. Després que en la primera onada s'interrompés aquesta cerca sistemàtica d'indicis de càncer en grups concrets de la població, els retards significaran, a la pràctica, que les rondes seran aquesta vegada alguns mesos més llargues. Espinàs explica que intentaran reduir aquests retards al mínim possible, tot i que assumeixen que seran de dos o tres mesos a finals del 2021.

Suspensions puntuals i ritme més baix per la segona onada

En la segona onada del coronavirus, s'han pogut mantenir els programes, però amb algunes afectacions. En el cas del càncer de còlon, s'han hagut de reduir el nombre d'invitacions en alguns llocs o suspendre de forma puntual algunes colonoscòpies, per exemple per convertir la sala on es fan en UCI. La prova de detecció de sang oculta en femta és molt senzilla i només s'ha de recollir el tub a la farmàcia i retornar-lo amb la mostra perquè l'analitzin, però quan el resultat és positiu s'ha de programar una colonoscòpia. També cal tenir en compte les baixes per covid-19 i els aïllaments dels professionals sanitaris o que en alguns casos han hagut de donar suport a altres àrees.

En el cas de la detecció precoç del càncer de mama, el volum de mamografies es troba en aquests moments per sota del que hauria de ser si es vol recuperar activitat. La mamografia sí que necessita, lògicament, la presència física de la persona al centre sanitari i això dificulta poder recuperar activitat. «Les mesures de prevenció per la covid-19 han provocat que hagi de baixar el ritme de mamografies. No es poden acumular persones a les sales d'espera i, entre prova i prova, s'han de desinfectar els equips. Per fer la mateixa activitat es necessiti més temps i això es fa complicat en l'època actual», constata.

Espinàs apunta que intentaran augmentar el nombre de mamografies en els propers mesos i de fet les Unitats de diagnòstic per la imatge ja han estat treballant per ampliar el temps d'agenda, com programant-ne els dissabtes.

Possible impacte

L'impacte que tindrà, o pot estar tenint, la interrupció dels cribratges a la primavera no es pot saber ni predir ara com ara de forma clara. Així ho apunta el doctor Espinàs, que afegeix que s'haurà de vigilar en els propers mesos si les malalties que es diagnostiquen tenen un pitjor pronòstic. En aquests mesos han arribant menys casos als hospitals de primeres visites i de nous diagnòstics.

En el programa del càncer de còlon, Espinàs assenyala que moltes de les lesions que es detecten, els pòlips, tenen una evolució llarga abans de convertir-se en un possible càncer. «Com que en els cribratges detectem adenomes en estadis molt precoços, l'impacte que poden tenir aquests petits retards és relativament poc. Diversos estudis indiquen que hi ha una mica de marge. El que hem d'assegurar és que no sigui més», afirma el coordinador de l'Oficina de cribratges.

En el cas del càncer de mama, reconeix que el marge per evitar pitjors pronòstics és menor i afirma que la seva preocupació és limitar aquest retard «al mínim temps possible». «El retard en el diagnòstic d'algunes malalties pot tenir conseqüències importants, com és el cas del càncer. Per això és important mantenir els processos del sistema de diagnòstic actius i protegits», afirma el doctor Espinàs pensant en eventuals noves onades.

Com es va suspendre i com es va reprendre l'activitat

El Departament de Salut va completar el desplegament del programa de cribratge de càncer de còlon i recte a tot Catalunya a finals del 2019. Això vol dir que totes les dones i homes d'entre 50 i 69 anys han de rebre una carta cada dos anys amb les instruccions per fer-se un test de sang oculta en femta. Ara bé, pocs mesos després de la culminació d'una dècada de feina, el programa es va haver d'interrompre per la pandèmia i, a partir de mitjan març, no es van enviar noves invitacions i, per tant, tampoc es van fer les colonoscòpies que se'n deriven.

El programa de detecció precoç de càncer de mama també es va suspendre aquells 12 i 13 de març. Durant unes setmanes no es van enviar noves invitacions i la majoria de mamografies previstes en el marc del cribratge es van desprogramar. El que sí que es van intentar mantenir van ser els estudis addicionals que derivaven d'una mamografia ja feta, és a dir, els radiòlegs haurien detectat una lesió sospitosa i haurien demanat més proves, com una ecografia o una biòpsia. La majoria d'aquestes proves es van fer a la primavera, si bé algunes es van haver de fer a l'estiu, reconeix Espinàs.

A partir de l'abril, la comissió assessora dels cribratges es va posar a preparar la represa dels programes. En el cas dels cribratges de càncer de còlon, va marcar com a prioritat fer les colonoscòpies que s'havien suspès, unes 3.800 de pendents a finals de maig. La segona prioritat va ser que el programa tornés a funcionar de forma generalitzada el 15 de setembre, si bé algunes unitats ja van començar els mesos d'estiu a enviar les invitacions. Els experts van marcar la data del 15 de setembre perquè el programa arranqués de nou sense cap colonoscòpia pendent i tenint en compte també que els professionals sanitaris havien de descansar després d'uns mesos duríssims.

Espinàs explica que també s'ha canviat el punt de tall de sang oculta en femta, de manera que es mantingui el 95% de l'eficàcia de la prova i a la vegada es disminueixi el número de les colonoscòpies. Es tracta d'una mesura temporal d'un any per intentar disminuir els retards.

En el cas del càncer de mama, també es va fixar el 15 de setembre perquè el programa de detecció precoç estigués a ple rendiment i sense cap estudi addicional pendent. Ara bé, la meitat de les oficines van començar a enviar les invitacions abans i les mamografies es van reprendre a partir del maig, tot i que a un ritme més lent.