Les milers de mutacions del SARS-CoV-2 no augmenten la seva capacitat de contagi

Cap de les mutacions actualment documentades del SARS-CoV-2 sembla augmentar la seva capacitat de transmissió en humans, segons un estudi que ha analitzat els genomes dels virus de més de 46.723 persones amb covid-19 de 99 països.

Els resultats es publiquen a la revista Nature Communications en un article que lidera la University College London (UCL).

Els coronavirus com el SARS-CoV-2 són un tipus de virus d'ARN que poden desenvolupar mutacions de tres maneres diferents: a partir d'errors de còpia durant la replicació viral; a través d'interaccions amb altres virus que infecten la mateixa cèl·lula (recombinació o reordenació); o poden ser induïts per sistemes de modificació de l'ARN de l'hoste que formen part de la seva immunitat, per exemple el mateix sistema immunològic d'una persona.

La majoria de les mutacions són neutres, mentre que unes altres poden ser avantatjoses o perjudicials per al virus. Tant les mutacions neutres com les avantatjoses poden ser més comunes a mesura que es transmeten als virus descendents, explica la UCL.

Els investigadors han identificat fins ara 12.706 mutacions en el SARS-CoV-2, el virus causant de la covid-19. Per a 398 de les mutacions hi ha una forta evidència que han ocorregut repetidament i de manera independent; d'aquestes, els científics d'aquest treball es van centrar en 185 que han ocorregut almenys tres vegades de manera independent durant el curs de la pandèmia.

Per a comprovar si aquestes mutacions augmenten la transmissió del virus, els investigadors van modelar l'arbre evolutiu del coronavirus i van analitzar si una mutació particular s'estava tornant cada vegada més comuna dins d'una branca determinada de l'arbre evolutiu.

Els investigadors no van trobar proves que cap de les mutacions comunes estigui augmentant la transmissibilitat del virus, segons la nota de la UCL, que assenyala, a més, que van trobar que la majoria de les mutacions comunes són neutrals per al virus.

Això inclou una mutació en la proteïna S del virus anomenada D614G, que ha estat àmpliament reportada com una mutació comuna que pot fer que el virus sigui més transmissible. La nova evidència troba que aquesta mutació no està de fet associada amb un augment significatiu de la transmissió, afirma aquest estudi de Nature Communications.

Segons els científics, la majoria de les mutacions comunes semblen haver estat induïdes pel sistema immunològic humà, en lloc de ser el resultat de l'adaptació del virus al seu nou hoste humà.

És d'esperar -diu l'estudi- que un virus muti i eventualment es divideixi en diferents llinatges a mesura que es torna més comuna en les poblacions humanes, però això no implica necessàriament que sorgeixin llinatges més transmissibles o nocius.

«Afortunadament hem descobert que cap de les mutacions està fent que la covid-19 es propagui amb major rapidesa, però hem de romandre expectants i continuar monitorant les noves, en particular a mesura que les vacunes es van estenent», resumeix Lucy van Dorp, de la UCL.

Segons Van Dorp, «el virus sembla estar ben adaptat a la transmissió entre humans, i pot ser que ja hagi aconseguit el seu estat òptim d'aptitud a l'hoste humà en el moment en què es va identificar com un nou virus».

La imminent introducció de vacunes probablement exercirà noves pressions selectives sobre el virus per a escapar al reconeixement del sistema immunològic humà, la qual cosa pot conduir a l'aparició de mutants que escapin a les vacunes.

L'equip subratlla que el marc informàtic que van elaborar hauria de resultar útil per a la seva identificació: «El virus pot adquirir mutacions de fuita de la vacuna en el futur, però confiem que serem capaços de marcar-les ràpidament, la qual cosa permetria actualitzar les vacunes a temps si fos necessari», apunta François Balloux, també de la UCL.