La Universitat d'Oxford aclareix els dubtes sobre l'efectivitat de la seva vacuna
Adment que va haver-hi «diferències» en la manera d'administrar les dosis de la seva vacuna als voluntaris
La Universitat d'Oxford ha admès que, per equivocació, va haver-hi «diferències» en la manera d'administrar les dosis de la seva vacuna contra la covid-19 als voluntaris en els assajos, però ha aclarit que els mètodes per a mesurar la concentració de l'antídot han quedat ja «establerts».
En un comunicat, la universitat britànica pretén eliminar els creixents dubtes sorgits en els últims dies sobre l'efectivitat de fins a un 90% que es va observar en el subgrup que va rebre primer meitat de la dosi i després una dosi completa del producte que ha desenvolupat amb la farmacèutica AstraZeneca .
Després d'haver anunciat el passat dia 23 els resultats preliminars de la tercera fase de les proves, la universitat reconeix de manera implícita que a l'hora de subministrar les dosis als participants dels assajos es va partir d'un error.
El grup d'experts, liderat per Andrew Pollard i Sarah Gilbert, va informar al principi que la vacuna, oferta en dues dosi - preparatòria i de reforç-, és efectiva en una mitjana del 70,4%, encara que la variació en la quantitat de cada dosi afecta al resultat.
Quan s'administra la meitat de la dosi seguida d'una dosi completa, el nivell d'eficàcia ascendeix al 90% -i redueix la transmissió- i baixa al 62% quan els voluntaris reben dues dosis senceres de l'antídot.
Després de l'anunci, es va saber que les diferències en la quantitat de les dosis administrades entre els diferents grups parteixen d'una equivocació i que la dosi que va obtenir una eficàcia del 90% es va adjudicar a un grup amb molts menys participants, la qual cosa per a alguns implica qüestionar els resultats.
En la seva nota, la universitat explica que en el seu estudi «es van emprar dos nivells de dosis, basats en la mateixa mesura de la concentració emprada en la fase I però, com a resultat d'una diferència en el procés de manufactura per a l'últim estudi, es va demostrar posteriorment que aquest mètode va sobreestimar la dosi en els nous lots, la qual cosa va resultar en l'administració de la meitat de la dosi com a primera dosi».
Agrega que «quan va quedar patent que s'havia utilitzat una dosi menor» es va traslladar la qüestió al regulador i es va acordar un pla per a provar aquesta combinació, permetent a l'equip investigador «incloure tots dos plantejaments en la fase III de l'assaig».
«Els mètodes per a mesurar la concentració han quedat ja establerts i podem assegurar que tots els lots de la vacuna són ara equivalents», conclou la nota.
Per part seva, un portaveu de AstraZeneca ha defensat que l'assaig es va realitzar «atenint-se als majors estàndards» i ha anticipat que es duran a terme més anàlisi per a establir la durada de la protecció que ofereix la vacuna.
Segons el diari Financial Times, el responsable del programa de finançament per al desenvolupament de vacunes dels EUA, Moncef Slaoui, va revelar el passat dia 24 que el subgrup -de tot just 2.300 persones- que va rebre la dosi més efectiva es va limitar a individus menors de 55 anys, amb menor risc de desenvolupar símptomes severs de covid, una dada que no van divulgar ni la universitat ni AstraZeneca en presentar les seves dades.
Per això, Slaoui estudia la possibilitat que la diferència en l'eficàcia de la vacuna hagi estat «fortuïta».