Diari Més

Economia

Gay de Liébana anticipa una possible crisi financera pels elevats volums de deute a escala global

L'economista recomana millorar la productivitat de l'Estat i alerta de falta de capital humà qualificat

Imatge d'arxiu de pantalles amb les cotitzacions d'accions de l'Ibex 35 a la Borsa de Barcelona.

La borsa es contagia de la por al coronavirus i registra la pitjor setmana des de la crisiACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L'economista José María Gay de Liébana ha anticipat una possible crisi financera pels elevats volums de deute a escala global. «La crisi d'endeutament actual està donant lloc a una crisi de solvència i anticipo que ens trobarem amb una gran crisi financera», ha vaticinat en la conferència 'Repensant el futur econòmic d'acord amb la situació actual', organitzada pel Col•legi d'Economistes de Catalunya. El deute governamental, juntament amb el de les empreses, famílies i entitats financeres supera actualment els 272 bilions d'euros, el 365% del PIB global. A l'Estat, l'economista ha recomanat millorar la productivitat i fer front a la manca de capital humà qualificat.
Espanya ha tancat els últims anys amb dèficit i un increment progressiu del deute públic. Entre 2008 i 2021, l'Estat haurà acumulat un dèficit de 1.440 milions d'euros, equivalent al 95% del PIB d'aquest any. Aquest any, el deute públic serà previsiblement del 120% del PIB, una xifra que podria créixer fins al 125% o 130% el 2021.

Entre 2008 i 2019, el deute de les famílies i les empreses s'ha rebaixat en 208.000 milions d'euros i 373.000 milions d'euros, respectivament. El deute públic, en canvi, ha augmentat en 750.000 milions d'euros. En comparació amb altres països, Espanya se situa pròxima a Itàlia i per sobre de Portugal. «La pregunta és si serem capaços de sortir sols d'aquesta o ens hauran de rescatar», ha qüestionat l'economista.

De fet, a 30 de juny d'aquest any, el deute total de l'Estat era de 1.924 milions d'euros, un 174% del PIB. L'economista ha qualificat aquest deute «d'impagable» i ha assegurat que porta el país a una situació «gravíssima». Per altra banda, ha alertat que aquest augment del deute es veurà repercutit en la recaptació per impostos, que ha augmentat des de 350.000 milions d'euros el 2011 als previsibles 451.000 milions el 2021.

«El deute d'Espanya està agafant una dimensió realment perillosa», ha alertat Gay de Liébana. L'economista preveu una recuperació «retardada i incompleta» a l'Estat. De fet, el Fons Monetari Internacional situa la recuperació de l'economia espanyola a nivells previs a la pandèmia en el 2025.

«Als conflictes previs a la pandèmia s'agrega la crisi de la pandèmia, les polítiques fiscals frívoles dels últims anys i una gestió desencertada. Sortirem de la crisi sobreendeutats, més proteccionistes, més desglobalitzats, més a prop d'una depressió que d'una recessió i amb moltes cicatrius econòmiques», ha vaticinat Gay de Liébana.

L'economista ha assegurat que actualment l'Estat travessa una crisi sanitària provocada per la baixa despesa pública destinada a aquesta matèria, d'un 6% del PIB. Per altra banda hi ha també una crisi econòmica, amb una destrucció de l'economia productiva «sense precedents en temps de pau», i una crisi social evidenciada per la «fatiga pandèmia, l'abatiment psicològic i la desmoralització juvenil». Per altra banda, Gay de Liébana alerta d'una crisi política, donada a conseqüència de la «incompetència» i falta de previsió de l'executiu.

Per fer front a aquesta situació, l'economista ha destacat al necessitat de plantejar una millora de la productivitat, la recuperació empresarial i la reducció de l'atur i precarietat de l'ocupació. Així mateix, ha remarcat la importància de fer front a l'envelliment poblacional, les polítiques d'inclusió, transitar a una economia verda, aconseguir un sector financer sanejat, fer front als reptes estructurals de la pandèmia, a la sostenibilitat de les finances públiques i a la consolidació fiscal. Així mateix ha assegurat que serà «absolutament necessària» l'ajuda de la Unió Europea, la Comissió Europea o el Banc Central Europeu, entre altres.

tracking