El Constitucional decreta que ultratjar la bandera d'Espanya és delicte i no llibertat d'expressió

El Ple del Tribunal Constitucional s'ha dividit en dos blocs en aprovar per un sol vot una sentència que estableix que els ultratges a la bandera d'Espanya no estan emparats per la llibertat d'expressió i, per tant, són delicte.

Fonts del tribunal de garanties han avançat la part dispositiva de la sentència que desestima el recurs d'empara presentada per Pablo Fragoso, dirigent de la Confederació Intersindical Galega (CIG), que va instar a cremar la «puta bandera» d'Espanya, durant una manifestació davant l'Arsenal Militar de Ferrol (la Corunya) el 2014.

Amb sis vots a favor i cinc en contra, el tribunal ha aprovat una sentència que arrossega polèmica atès que fa dues setmanes, el ple va rebutjar una ponència, impulsada pel conservador Andrés Ollero, que proposava absoldre al sindicalista

Llavors, es va encarregar una nova ponència, que va recaure en el també conservador Antonio Narváez, per a recollir ja el sentir majoritari, que entén que instar a cremar la bandera d'Espanya és delicte.

Els fets van passar el 30 d'octubre del 2014 enfront de l'Arsenal Militar de Ferrol durant la cerimònia d'hissat de la bandera.

Al mateix temps, diverses persones, entre les quals es trobava Fragós, es concentraven davant l'edifici de l'Armada en protesta per un conflicte laboral de les treballadores del servei de neteja d'instal·lacions militars quan el sindicalista va prendre un megàfon i va afirmar: «Aquí teniu el silenci de la puta bandera» i «Cal calar-li foc a la puta bandera».

Sobre aquestes afirmacions, el Jutjat penal número 1 de Ferrol (la Corunya) li va condemnar al pagament d'una multa de 1.260 euros com a autor d'un delicte d'ultratge a la bandera en una sentència que va ser ratificada per l'Audiència Provincial de la Corunya.

I ara el TC recolza aquesta condemna en assenyalar que les expressions van ser innecessàries per a les reivindicacions salarials que Fragós, com a representant del sindicat estava defensant i, a més, no guardaven relació amb aquestes reivindicacions.

Per això, el tribunal entén que aquestes expressions van ser realitzades al marge i sense l'empara dels drets fonamentals invocats, per la qual cosa rebutja que s'hagin vulnerat les llibertats d'expressió i ideològica del sindicalista, qui sempre ha negat que digués això i sosté que tot va ser «una invenció de l'almirall» cap de l'Arsenal Militar.

El contingut de la sentència i els vots particulars dels cinc magistrats que han votat en contra es coneixeran en els pròxims dies.