Diari Més

VUI-202012/01, una variant del SARS-Cov-2 plena encara d'incògnites

Porta una combinació de mutacions que s'havien vist per separat, però que, per primera vegada, es veuen juntes en una sola soca

Provetes per als test PCR en un laboratori d'anàlisi.

VUI-202012/01, una variant del SARS-Cov-2 plena encara d'incògnitesEfe

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Una nova variant delSARS-Cov-2detectada a Regne Unit sembla que es propaga amb més facilitat, encara que no hi ha evidències que sigui més mortal. En tot cas, encara hi ha poques certeses sobre laVUI-202012/01.

Els investigadors José M. JiménezGiuardeño, del Departament de Malalties Infeccioses del King'sCollegede Londres, i IñakiComas, de l'Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC) i director del consorciSeqCovid-Spain, que estudia el genoma delcoronavirus, compten a Efe el que se sap i no se sap fins ara.

- Aquesta variant es transmet més fàcilment que les anteriors?

El més correcte és a dir -segons Jiménez- que hi ha sospites que aquesta nova variant pugui ser responsable de l'augment en el nombre de contagis en una zona determinada de Regne Unit, però encara no hi ha dades suficients per afirmar-lo.

Per a tenir respostes més definitives caldrà esperar mesos. El primer serà aïllar el virus amb les mutacions o crear-lo usant els clons infectius dels quals disposem, fer-lo créixer en cultius i realitzar diferents experiments, tant in vitro com en models animals, per a caracteritzar les mutacions i avaluar com es comporta en comparació amb les que ja coneixem.

- En quin ha canviat ara elSARS-CoV-2?

El virus ha adquirit 17 mutacions diferents (14 canvis d'aminoàcids i 3delecions). Dos d'elles s'han descrit prèviament: la mutació N501Y augmenta l'afinitat de la proteïna S pel receptor, la qual cosa augmentaria la seva infectivitat; mentre que ladeleció (un tipus de mutaciógenètica)69-70 delde la proteïna S s'ha descrit que podria afectar l'evasió del sistema immune per part del virus.

- Per què està causant preocupació, enfront d'altres variants que ja s'han produït?

Porta una combinació de mutacions cadascuna de les quals s'havia vist per separat, però que, per primera vegada, es veuen juntes en una sola soca, explica Comes. Cadascuna d'elles se sap que probablement té un impacte en la biologia de la infecció, però no sabem exactament quin, per tant són preocupants, encara que l'efecte no és clar i el que ha fet Londres és prevenir.

Jiménez destaca, a més, que s'han ajuntat dues coses alhora: un augment important en el nombre de contagis en una zona específica i la presència d'una nova variant del virus en una bona part dels infectats.

Que el virus muti és normal, però el que aixeca les sospites és que aquesta nova variant, amb 17 mutacions tan específiques, s'hagi imposat de forma tan clara i a més sembli estar relacionada amb un augment significatiu en el nombre de contagis.

Una altra raó per la qual preocupa tant és perquè 8 de les 17 mutacions es troben en la proteïna S (la clau que utilitza el virus per a entrar a la cèl·lula), la qual cosa podria afectar la forma en la que infecta el virus.

- D'on procedeix aquesta variant?

Tots dos experts coincideixen en que no se sap. Encara que una de les possibles explicacions és que el virus va evolucionar així en un pacient amb una infecció crònica més difícil de curar, el que dóna temps al virus -diu Comes- a acumular un gran nombre de mutacions.

L'interessant -destaca Jiménez- és que, segons l'estudi de les diferents seqüències, tot sembla indicar que el virus ha adquirit les 17 mutacions pràcticament alhora, alguna cosa que és molt poc usual.

- Quan es va detectar per primera vegada?

Es va trobar, per primera vegada, en un virus aïllat el 20 de setembre, però, en un primer moment, no va generar cap sospita. A meitat de novembre ja estava present en el 26% dels casos i en la setmana del 9 de desembre en el 60% de les mostres seqüenciades de pacients a Londres, diu Jiménez.

No obstant això, amb les dades que tenim ara mateix no es pot afirmar que sigui més contagiosa.

- Podria causar una malaltia més greu o més mortal?

Fins al moment, assenyala Jiménez, no hi ha cap evidència ni sospita que pugui ser més letal o originar una malaltia més greu, però caldrà estudiar els casos molt de prop per arribar a una conclusió definitiva.

- Podria estar ja circulant per tota Europa?

És molt possible. Només cal imaginar la de gent que haurà estat en les zones on aquesta nova variant està circulant i després haurà viatjat per altres països.

A més, diu Jiménez, cal tenir en compte que Regne Unit seqüencia al voltant del 10% dels casos positius decoronavirus, la qual cosa és un percentatge bastant elevat en comparació amb altres països. Que no s'hagi trobat fins ara en uns altres no significa que no estigui allí.

Espanya seqüencia molt, però no prou -precisa Comes-, i el mostreig a nivell nacional no està equilibrat. No l'hem detectat de moment, però donat el volum de passatgers amb Regne Unit no el podem descartar. Estem analitzant els últims genomes generats per veure si està.

- Tindria alguna cosa a veure amb l'actual augment de casos en països com Espanya o Itàlia?

És difícil que tingui a veure amb els augments de casos, és més probable que això estigui relacionat amb mesures més relaxades, diu Comes, qui recorda que la nova variant s'ha detectat, de moment, a Regne Unit i Dinamarca i es parla d'un primer cas a Itàlia.

- Pot afectar l'eficàcia de les vacunes ja disponibles?

Això és alguna cosa que no se sap encara, però en principi no haurien de veure's afectades, considera Jiménez. Les vacunes disponibles utilitzen la proteïna S com a antigen per generar una resposta immune, però els anticossos generats solen reconèixer diferents parts de la proteïna.

Comes indica que vacunes com la dePfizero la de Moderna es poden «actualitzar» ràpid i generar noves dosis, a més recorda que «tots els anys actualitzem vacunes com la de la grip, estem acostumats. L'important és ser capaços de detectar aquestes variants i, sobretot, aquelles que poguessin aparèixer com a fuita quan la vacuna es comenci a administrar».

A més de les ja disponibles, s'estan desenvolupant vacunes molt diferents, basades en diverses parts del virus i que permeten protegir-nos de diferents maneres.

Això fa important que disposem d'un arsenal de vacunes variades i, per això, és important que les vacunes espanyoles, encara que vagin més lentes, arribin a assajos clínics.

- És normal que un virus muti. Quantes mutacions conegudes hi ha deSARS-Cov-2?

Que un virus muti és el més normal del món i encara que elscoronavirusmuten amb menys freqüència que altres virus, és esperable que cada cert temps apareguin mutacions, indicaJimenez.

Fins al moment, s'han estudiat almenys 300.000 seqüències víriques delSARS-CoV-2i s'han trobat milers de mutacions, però cap ha causat tanta preocupació a nivell internacional com aquesta.

tracking