Nivells elevats de triglicèrids i de colesterol romanent s'associen a un major risc de malaltia cardiovascular

Està demostrat que, malgrat prendre aquesta medicació, aquest col·lectiu encara pateix molts episodis cardiovasculars, com ara infarts de miocardi o ictus. Aquest risc es deu a un increment dels triglicèrids i de les lipoproteïnes que els transporten per la sang. A més, en casos d'obesitat i diabetis, aquest fenomen es veu amplificat, ja que aquestes patologies endarrereixen el metabolisme dels triglicèrids. Això condiciona un increment de partícules que transporten triglicèrids i que, a més, s'enriqueixen amb colesterol (colesterol romanent).

A partir de mostres de sang dels participants, els investigadors han pogut comprovar que tots dos elements, colesterol romanent i triglicèrids, tenen una relació directa amb l'increment del risc cardiovascular en persones amb una alta predisposició, tot i mantenir sota control els nivells de LDL colesterol (lipoproteïnes de baixa densitat o colesterol dolent) i de forma independent amb l'estil de vida i altres factors de risc cardiovascular.

Així, l'increment de 10 mg/dl de les concentracions de triglicèrids en sang fa créixer un 4% el risc de patir un infart o una altra patologia cardiovascular. En el cas del colesterol romanent, el mateix increment de les concentracions eleva el risc fins al 21%.

A més, les persones amb una concentració de colesterol romanent per sobre dels 30 mg/dl, el 75% de la cohort, mostraven un increment notable del risc cardiovascular, tot i mantenir unes concentracions òptimes de colesterol LDL, indica la doctora Olga Castañer, primera signant de l'estudi i investigadora del Grup de recerca en Risc cardiovascular i nutrició de l'IMIM-Hospital del Mar i del CIBERObn.

Possibles dianes terapèutiques

«Els resultats de l'estudi suggereixen que, en individus d'alt risc cardiovascular i amb un colesterol LDL ben controlat, les següents dianes terapèutiques podrien ser els triglicèrids i, sobretot, el colesterol romanent», destaca la doctora Montse Fitó, última signant del treball i coordinadora del Grup de recerca en Risc cardiovascular i nutrició de l'IMIM-Hospital del Mar i investigadora del CIBERObn.

En el cas del colesterol romanent, l'increment més elevat del risc es pot atribuir a mecanismes relacionats amb la formació de plaques a les artèries i a la inflamació local, processos que poden portar al trencament de les plaques i, en conseqüència, a un accident cardiovascular.

Per aquest motiu, el doctor Emilio Ortega, autor de l'estudi, metge del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Clínic i investigador de l'IDIBAPS i del CIBERObn, explica que el treball obre la porta a plantejar assajos clínics que responguin a la pregunta de si el colesterol romanent i/o els triglicèrids han de ser la diana terapèutica preferent en pacients amb alt risc cardiovascular i nivells de colesterol LDL adequats o, alternativament, s'ha de perseverar a reduir el colesterol dolent per fer baixar el risc d'un primer esdeveniment cardiovascular.

L'estudi pot tenir una repercussió directa sobretot en el maneig clínic de dislipèmies (trastorn qualitatiu o quantitatiu dels lípids i lipoproteïnes a la sang) dels pacients amb un alt risc cardiovascular. «Aquests resultats porten a considerar que, en el maneig clínic de les dislipèmies, és important assolir un major control del conjunt del perfil lipídic, incloent-hi els triglicèrids i el colesterol romanent», assenyala el doctor Emili Ros, signant del treball, metge del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic i investigador de l'IDIBAPS i del CIBERObn.