Dinamarca, Itàlia, Eslovènia i Espanya lideren la cursa per vacunar contra la covid a la UE
França, Holanda i Bèlgica estan entre els països amb menys dosis administrades, segons dades recopilades per Oxford
La campanya europea
La Unió Europea va donar el tret de sortida a la campanya de vacunació el 26 de desembre, però la majoria de països no van agafar un cert ritme fins a principis de gener. De fet, la lentitud per administrar dosis en alguns estats els primers dies ha generat crítiques per la manca de preparació de les autoritats sanitàries.
Brussel·les té assegurades uns 760 milions de dosis de les dues vacunes aprovades actualment, la de Pfizer-BioNTech i la de Moderna. Segons la Comissió Europea, són suficients per immunitzar més d'un 80% de la població de la UE, però admeten que entre gener i març les dosis seran limitades.
«En aquests primers tres mesos les dosis no són tan abundants com voldríem», admeten des de l'executiu europeu que ha negociat centralitzadament la compra de les vacunes per garantir un accés igualitari entre tots els estats. Brussel·les promet que a partir de l'abril arribaran «moltes més dosis» amb l'esperança d'accelerar la vacunació.
Debat sobre la segona dosi
En aquest procés cal tenir en compte que la immunitat completa no s'assoleix fins a la segona dosis, que s'ha d'administrar 21 dies després de la primera. Per tant, aquest 1% de la població a Espanya que ja ha rebut la primera dosi no serà immune fins al febrer, aproximadament, si no s'endarrereix l'administració de la segona.
El Regne Unit pretén endarrerir la segona dosi fins a 84 dies per poder maximitzar la primera ronda de vacunació. Altres països com Alemanya també estan estudiant fins a quin punt poden retardar la segona injecció.
L'Organització Mundial de la Salut desaconsella administrar la segona dosi més enllà dels 42 dies posteriors a la primera perquè no hi ha dades clíniques que avalin la immunització a partir de les 6 setmanes.