Les persones que fan feina des de casa estan més pal pagades i menys protegides que els altres assalariats

L'organització que lluita per garantir els drets laborals a tot el món assenyala que els riscos en matèria de seguretat i salut són més grans en el treball des de casa, i l'accés als programes de formació és més restringit, cosa que pot perjudicar la seva trajectòria professional.

Afegeixen que les persones que desenvolupen una activitat laboral a casa treballen menys però «les seves hores són més incertes». «Pels teletreballadors, la principal preocupació és el desdibuixament de les línies divisòries entre el temps de feina i el temps personal i familiar», expliquen.

L'informe parla de 'feina a domicili' per referir-se a tota activitat laboral que una persona fa des del seu domicili o en un lloc diferent de la seu de l'empresa. Aquest tipus de feina es dona una àmplia gamma de llocs de treball, des d'activitats artesanal, de muntatge o prestació de serveis a través de plataformes digitals. El teletreball forma part d'aquesta categoria però l'OIT limita aquesta denominació als assalariats que utilitzen algun tipus de tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) en el seu dia a dia.

Segons les estimacions de l'OIT, abans de la crisi de la covid-19 hi havia 260 milions de treballadors a domicili a tot el món, el 7,9% de l'ocupació mundial i més de la meitat eren dones, fins a 147 milions. A l'Estat, el percentatge de persones que duien a terme la seva activitat laboral a casa seva no superava el 5% abans de la covid.

Durant els primers mesos de la irrupció de la pandèmia, la quantitat total va augmentar significativament, ja que un de cada cinc treballadors va fer feina des de casa. L'OIT espera que la feina des de casa sigui cada vegada més important en els pròxims anys i reclama als governs i a les empreses que garanteixin que els treballadors a domicili deixin de ser «invisibles» i passin a tenir una situació laboral «decent».

L'increment de persones que fan aquesta modalitat de feina porta l'OIT a reclamar una millora en les lleis que la regulen, que ara mateix són «deficients». L'anàlisi de l'organització apunta a una bretxa en la cobertura de protecció social que s'acosta als 40 punts percentuals en alguns països i riscos en la manipulació d'eines o problemes ergonòmics.

Tan sols deu estats membres de l'organització han ratificat el conveni 117, que promou la igualtat de tracte entre els empleats a domicili i altres assalariats. Espanya no es figura en el llistat de països que han ratificat aquest conveni.

«Per norma general, la reglamentació de la feina a domicili és deficient i el compliment de la legislació vigent resulta complex. En molts casos, els treballadors a domicili són considerats contractistes autònoms i, en conseqüència queden exclosos de l'àmbit de legislació laboral», apunta l'informe, que assegura que molt pocs països disposen d'una política integral sobre el teletreball.

Per millorar la situació actual, l'organització presidida per Guy Ryder reclama que es faciliti la transició a l'economia formal dels treballadors que fan feina a distància en el sector industrial i es garanteixi la firma d'un contracte escrit i accés a la Seguretat Social. Pel que fa a les persones que teletreballen des de casa través de plataformes digitals, aposten per utilitzar la informació que queda registrada per supervisar les condicions de treball i els instruments aplicats per establir salaris justos.

Respecte als que treballen a distància, l'informe reclama que es mitiguin els riscos psicosocials i es respecti el 'dret a desconnectar-se', per poder delimitar clarament els àmbits professional i personal.