Estudien els beneficis del trasplantament de cèl·lules mare en malalties de retina

Investigadors de la Universitat de Múrcia han assenyalat en un estudi els possibles beneficis del trasplantament de cèl·lules mare en pacients amb patologies a la retina, segons han informat fonts d'aquesta instituciódocent

La recerca, publicada a la revista 'InternationalJournalofMolecularSciences', mostra que les injeccions intraoculars de cèl·lules mare derivades de la medul·la òssia humana presenten un «prometedor efecte» en la degeneració dels fotoreceptors de la retina, un procés que deriva en ceguesa.

Gràcies al seu efecteantigliòtic, aquest tractament podria minimitzar els efectes secundaris a la pèrdua de fotoreceptors: la remodelació de la retina.

Aquests trasplantaments intraoculars podrien impedir la degeneració de la retina i, per tant, ser beneficiosos per als pacients que presenten degeneracionsretinals, segons ha apuntat DiegoGarcía, un dels experts involucrats en aquesta recerca de laUMUi l'Institut Murcià Institut Murciàde Recerca Biosanitària (IMIB).

Per això, aquest estudi podria establir les bases de futurs i beneficiosos tractaments per a aquelles persones que pateixen patologies de la retina.

Així mateix, un altre dels descobriments d'aquest treball és que s'ha demostrat que la injecció intraocular és una tècnica factible i segura per a realitzar el trasplantament de cèl·lules mare derivades de medul·la òssia, segons ha explicat l'investigador de laUMUJohnnyDiPierdomenico.

En aquest sentit, la injecció es va produir per dues vies: una en el globus ocular (intravítria) i una altra més prop delsmateixosfotoreceptors (subretiniana), mostranttotsdosresultats similars.

Base de futures investigacions

L'estudi de l'efecte neuroprotector d'aquestes cèl·lules mare s'ha dut a terme en models animals, rates en aquest cas, que presentaven degeneració hereditària dels fotoreceptors. Aquest seria el principi d'un procés que desembocaria en aquest mateix trasplantament, però en humans.

En un primer moment, es van realitzar injeccions intraoculars de les cèl·lules mare anteriorment esmentades als ulls esquerres d'aquests animals. A més, van rebre un tractament d'immunosupressió per a evitar el possible rebuig de cèl·lules humanes.

Les retines van ser analitzades en diferents intervals, entre 7 i 60 dies després de la injecció. La principal troballa trobada en estudiar els ulls esquerres, que havien rebut la injecció, va ser una disminució de la reacciómacròglia, signe primerenc de la degeneració de fotoreceptors.

Garcíaha detallat que aquest resultat és positiu, perquè aquesta reacció desemboca en la formació d'una cicatriu glial que podria impedir la integració de les cèl·lules trasplantades i l'èxit d'altres tractaments dissenyats per a reemplaçar als fotoreceptors, per la qual cosa és important prevenir-la.

A més, en aquest estudi s'ha demostrat que les cèl·lules trasplantades tenien una supervivència en el globus ocular de14dies i que l'efecte terapèutic es perdia amb el pas del temps.

Una de les limitacions d'aquesta recerca és el fet que la injecció de cèl·lules mare fos derivada d'una medul·la òssia humana, en lloc d'una de rata, sent necessària la immunosupressió a la qual es feia referència.

Per això,Garcíaha apuntat que la millor opció seria realitzar trasplantaments del mateix individu o, almenys, de la mateixa espècie, ja que això podria donar lloc a una major supervivència de les cèl·lules trasplantades i a un prolongat efecte terapèutic.

«Això podria potenciar els efectes beneficiosos d'altres tractaments i, fins i tot, millorar els resultats d'aquells dirigits a substituir els fotoreceptors», ha conclòs l'investigador.