Per què muta el coronavirus?

El descobriment de variants del SARS-CoV-2 més contagioses al Regne Unit, Sud-àfrica i el Brasil està afegint incertesa a la possibilitat d'afrontar la pandèmia. Els científics, que esperaven aquests canvis, fan una crida a la calma.

En les últimes setmanes se succeeixen les notícies sobre les noves variants d'aquest coronavirus que inquieten per la rapidesa amb la qual es propaguen i per crear dubtes sobre l'efectivitat que tindran les vacunes per a contrarestar-les.

Aquesta alarma s'ha estès a les xarxes socials, on molts usuaris es pregunten sobre els efectes de les mutacions i expressen els seus dubtes sobre les conseqüències que tindran en l'evolució de la pandèmia.

No obstant això, els experts consultats subratllen que és normal que els virus mutin i de moment no veuen raons per a l'alarmisme, encara que consideren necessari mantenir una vigilància atenta.

Preveuen, no obstant això, que puguin produir-se versions del SARS-CoV-2 que resisteixin l'acció de les vacunes, encara que també consideren probable que aquests fàrmacs es modifiquin sense dificultats per a neutralitzar aquestes variants.

Tampoc descarten que alguna mutació suposi l'aparició d'un coronavirus capaç de generar una infecció més greu i amb majors efectes letals, però aquesta situació no és la més factible.

ATZAR I SELECCIÓ NATURAL

Segons el president de la Societat Espanyola de Virologia (SEV), Albert Bosch, «el més important de l'aparició de la variant del Regne Unit» és la confirmació que el SARS-CoV-2 «pot variar» i que, per tant, en el futur és possible que apareguin més.

Encara que els virus d'àcid ribonucleic (ARN) -com és el cas del qual causa la covid-19- tenen facilitat per a mutar, el SARS-CoV-2 disposa d'«uns mecanismes de correcció» dels canvis en el seu extens genoma de 30.000 nucleòtids, explica Bosch.

Aquests mecanismes de correcció no han evitat, no obstant això, que alguns dels errors comesos pel virus en la seva replicació hagin seguit com a mutacions.

Les variants que per atzar tinguin alguns avantatges adaptatius poden implantar-se, propagar-se i, a vegades, convertir-se en la versió predominant del SARS-CoV-2, en un procés de selecció natural.

QUÈ PREOCUPA DE LES VARIANTS DESCOBERTES?

Les variants del virus identificades fins ara són nombroses i entre elles es troben la B.1.1.7, descoberta al Regne Unit; la 501.V2, trobada a Sud-àfrica, i la Clúster 5, de la qual s'han descrit transmissions entre éssers humans i visons en diversos països, com indica José Ramón Arribas, portaveu de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC).

Una altra més va ser identificada a Tòquio a principis d'aquest mes en quatre viatgers procedents de l'estat brasiler d'Amazones.

Experts de la Fundació Oswaldo Cruz (Fiocruz), vinculada al Ministeri de Salut del Brasil, han confirmat que la nova versió és originària d'aquest estat.

En la classificació d'aquestes modificacions cal distingir entre «variant», denominació que es refereix a una alteració del virus amb un nombre significatiu de mutacions, i «soca», quan els canvis són més nombrosos i de major transcendència.

Així, la B.1.1.7, per exemple, és una «variant» del mateix cep del SARS-CoV-2 de la qual fins al moment s'han identificat 23 mutacions.

D'ella preocupen els indicis que han trobat els viròlegs britànics que és capaç d'infectar a major velocitat, encara que aquesta rapidesa no sembla anar acompanyada d'efectes més nocius en la malaltia.

En tot cas, com assenyala Arribas, que sigui «més transmissible», encara que no impliqui una pitjor virulència, és «més perillós» per al conjunt de la societat que el contrari, perquè pot col·lapsar el sistema sanitari amb la infecció de «molts més pacients».

Més de mig centenar de països ha detectat casos d'aquesta versió del SARS-CoV-2, encara que és possible que sigui present en un número més elevat, ja que per a identificar les variants cal seqüenciar el virus, comparant les seves 30.000 bases nitrogenades amb les ja conegudes, una anàlisi que pot resultar difícil d'assumir per a alguns sistemes sanitaris.

A Espanya la seva prevalença «estaria molt per sota del 5%», la qual cosa significa que aquesta variant no està circulant «a un ritme com la que està fent al Regne Unit», segons va informar aquest dilluns el director del Centre d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón.

L'origen d'aquesta celeritat en el contagi es troba en la mutació N501Y, que permet infectar les cèl·lules humanes amb major eficàcia i que també és present en la variant detectada per primera vegada a Sud-àfrica i en la descoberta al Brasil.

En el cas de la Clúster 5, identificada per primera vegada a Dinamarca, s'han descrit transmissions del virus entre visons, d'aquest animal a humans i viceversa.

El risc, explica Arribas, és que hi hagi un animal en el qual es pugui quedar el coronavirus i «sigui una font persistent de contagis», encara que de moment no sembla que aquesta transmissió s'estigui produint de manera freqüent.

A més de Dinamarca, aquesta variant ha estat localitzada en diversos països europeus, entre ells Espanya, i als Estats Units.

QUINA RELACIÓ TENEN LES MUTACIONS AMB LES VACUNES?

De les variants de Sud-àfrica i el Brasil hi ha una mutació, l'anomenada E484, que ha suscitat l'alarma entre els investigadors perquè segons un estudi preliminar d'un equip del Centre de Recerca del Càncer Fred Hutchinson a Seattle, als Estats Units, podria oferir una major resistència a les vacunes.

Es tracta d'un estudi del qual s'han produït diferents interpretacions.

Diversos mitjans internacionals han ressaltat el fet que la mutació E484 podria ajudar a burlar els anticossos neutralitzadors que el sistema immunitari produeix contra el coronavirus, però segons ha declarat un dels signants d'aquesta anàlisi, el biòleg evolutiu Jesse Bloom, a The New York Times, la recerca reafirma la vigència de les vacunes actuals.

Un altre treball científic en preimpressió apunta que la vacuna de Pfizer i BioNTech també seria efectiva amb la mutació N501Y, present en les variants del Regne Unit, Sud-àfrica i el Brasil.

L'estudi ha estat dut a terme per la farmacèutica i la Universitat de Texas i publicat en el repositori biorXiv, en el qual els textos encara no han estat revisats per altres experts, encara que aquests poden deixar els seus comentaris.

En tot cas, tant Bosch com Arribas expliquen que la probabilitat que hi hagi mutacions que es resisteixin a aquest efecte de les vacunes creixerà conforme hi hagi més població immune.

Es tracta novament d'un procés de selecció natural de les mutacions, en el qual es mantindran aquelles que presentin canvis que els facin evitar l'acció dels antígens.

No obstant això, tots dos opinen que els investigadors podran adaptar les vacunes a aquests canvis per a mantenir la seva eficiència.

Bosch, a més, creu que aquest virus no variarà tant com el de la grip, que cada any obliga a fer un esforç per a modificar els preparats que el combaten.

Sobre el risc que sorgeixi una variant més virulenta i letal, el president de la SEV assenyala que això podria passar en un escenari «catastròfic» però afegeix que tampoc té per què succeir.

«En virologia», sentència, «res és esperable, tot és possible».