La presència femenina a les cúpules directives de les empreses s'estanca durant el 2020

El percentatge de dones a les cúpules empresarials es manté en el 34% durant l'any de la pandèmia, segons un estudi de Grant Thornton publicat a les jornades Forbes Power Summit Women. La dada s'ha estancat durant el 2020 però encara situa l'Estat dins de les 10 primeres posicions rànquing mundial. En la inauguració de la IV edició de les jornades, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha dit que la igualtat ha de ser «un element fonamental de les polítiques de regeneració post-covid» i ha recordat el compromís «rotund» de la Unió Europea amb que sigui «efectiva». És més, ha dit que en «breu» s'iniciarà la tramitació de la directiva europea sobre igualtat retributiva que «serà fonamental» per «valorar adequadament» la feina de les dones.

En l'opinió de Díaz, «el compromís efectiu amb la igualtat a les empreses és un factor que lliga directament amb la seva responsabilitat social». Aquesta igualtat, per la ministra ha de ser «efectiva i real» i no només «polítiques esporàdiques» que es veuen com «una mera obligació», ja que, si es fan amb aquesta actitud, les polítiques de diversitat «no funcionen».

Díaz ha sigut l'encarregada de donar el tret de sortida a la IV edició de la jornada 'Dones visionàries per la reactivació econòmica i social', celebrada aquest divendres i organitzada per la revista Forbes amb la col·laboració de Grant Thornton, SAP i Openbank. A l'inici de l'acte, el president, editor i director de la revista econòmica a l'Estat ha anunciat que aquesta cimera es replicarà més endavant a Barcelona.

Fre a una tendència a l'alça

El president de Grant Thornton, Ramón Galcerán, ha presentat les primeres dades de l'informe anual sobre igualtat que elabora la firma, i que mostren un «estancament» després de l'evolució positiva que s'arrossega des del 2018, quan es va calcular que la presència femenina a les cúpules directives era del 27%.

«Frenar mai és bo quan es ve d'una tendència a l'alça», ha advertit Galcerán, que recordat que «aquelles companyies amb equips mixtes accedeixen a topalls de rendibilitat per sobre de la mitjana». Catalunya és el segon territori de l'Estat amb més dones directives (34%), per darrere de Madrid (39%). La dada catalana sí que ha crescut dos punts en relació amb l'última publicada per la consultora, que va ser del 32%.

Els plans de rescat i resiliència fixats des de la Unió Europea fixen «com un dels eixos fonamentals implementar les polítiques de diversitat a les empreses», ha indicat Galcerán, que espera que aquest impuls europeu millori la presència femenina en les àrees d'innovació, operacions i tecnològiques.

En aquest sentit, l'estudi de la consultora mostra que el nombre de dones que ocupen la posició de conseller delegat ha disminuït dos punts fins al 23%, tenint presència sobretot en recursos humans (36%) i direcció financera (32%); mentre que no superen el 15% a les àrees de comercial (14%) i d'estratègia tecnològica (12%).

Impacte de la pandèmia

L'efecte que pugui tenir la pandèmia sobre el lideratge femení és incert, però la directora general d'Open Bank, Patricia Benito, ha assegurat que cal veure la crisi com «una oportunitat que contribuirà al desenvolupament directiu de la dona». «Si ens oblidem del 50% de la població, ens oblidem d'una part del millor talent», ha indicat Benito.

En la mateixa línia, la directora d'estratègia d'Adif, María Luisa Domingo, ha assegurat que la covid ha permès avançar en el pla d'igualtat que ja havia començat a implantar l'empresa pública, que ha apostat per la flexibilitat horària i el teletreball, dos elements que les ponents han considerat claus per avançar cap a la igualtat, i que la pandèmia ha generalitzat dins de les estructures empresarials.

D'altra banda, la directora global de comunicació de Telefónica, Eva Fernández, ha dit que la solució a l'impacte més negatiu que han patit les dones pels sectors professionals que ocupen -especialment afectats per la pandèmia- només es pot corregir a través de l'educació. «Hem d'evitar que la transformació digital continuï desprenent la bretxa de gènere analògica. L'hem d'eliminar per complet», ha dit la directiva.

Crisi de les cures

La ministra d'Igualtat, Irene Montero ha clausurat l'acte alertant si es pretén «reconstruir l'economia sense abordar la crisi de les cures, estarem construint de nou un gegant amb peus de fang, tenint aquest gegant rostre de dona», tal com s'ha fet notar especialment durant la pandèmia. Montero ha dit que si bé «paraules com concilació o coresponsabilitat ens acompanyen des de fa dècades», «no s'ha construït mai una xarxa econòmica, social i de polítiques públiques que entengui que aquestes cures (...) també són un vector econòmic i de prosperitat».

Montero ha afirmat que l'Estat s'ha situat a l'avantguarda europea en «l'harmonització de les exigències del treball amb la vida de les persones» gràcies a la recent equiparació del permís de maternitat i paternitat i a les normes d'igualtat retributiva i plans d'igualtat, però ha assegurat que cal fer més. Durant el 2021, el govern espanyol posarà en marxa el 'pla corresponsables' amb «models de cura públics» que demostri que la cura és una «tasca col·lectiva».

«Superar la crisi de les cures, reorganitzar els usos del temps de la nostra societat i aconseguir un món laboral plenament igualitari, digne i decent, és un repte que hem d'abordar de la mà des de l'empresa i les administracions», ha conclòs.