Patenten una mascareta quirúrgica més segura i respectuosa amb el medi ambient
L'ha ideat un pofessor malagueny jubilat
El 80% dels espanyols no substitueix la mascareta després de superar el temps d'ús
Un professor jubilat ha reinventat la màscara quirúrgica convencional –tan precisa en aquesta pandèmia del coronavirus– i l'ha patentat després d'incorporar-li tres làmines metàl·liques interiors en la part superior i els laterals, que proporcionen més seguretat en adaptar-se a les faccions de cada persona, i una bossa de plàstic en la zona inferior, que ja usada facilita rebutjar-la reduint el seu impacte infecciós i ecològic.
Francisco Caro, que ha dedicat la seva vida a impartir Matemàtiques, explica que d'aquesta ciència neix el seu esperit «innovador» i que amb el seu invent pretén «ajudar a protegir-se a les persones amb menys poder adquisitiu» en assegurar que les màscares quirúrgiques –les més barates en el mercat– «formen arrugues que deixen escapar els aerosols per dalt i pels costats».
Amb més d'una desena d'invents previs en el seu haver, Caro es va inspirar en les màscares FFP2 i FFP3 per a afegir les tres làmines –d'un aliatge de llautó i alumini– a les quirúrgiques; modificació de «no més de dos cèntims» amb la qual la seva efectivitat es veu incrementada substancialment, perquè afirma que «les actuals només compten amb un o dos filferros superiors».
Just en la part de la barbeta es troba inserida una petita bossa enrotllada de manera que quan la màscara vagi a rebutjar-se pot ser dipositada en el seu interior i introduïda en les escombraries perquè –recorda– «un element infecciós no pot tirar-se en qualsevol lloc sense un aïllament previ».
L'inventor proposa fins i tot que cada bossa porti un codi de barres i que podrien col·locar-se punts de recollida on en deixar una o diverses màscares usades retornin una altra nova i contribuir així a la butxaca dels ciutadans, al mateix temps que de manera responsable es doia per finalitzat l'ús d'aquests elements de protecció.
Francisco Caro planteja la possibilitat que, a la sortida d'«un ambient hostil» en el qual s'hagi estat envoltat de persones com un trajecte amb tren o una classe presencial, es trobin aquests espais contenidors; el que incentivaria a la ciutadania a canviar-se la màscara sense que això suposi un esforç econòmic «extra».
«Aquestes màscares triguen uns 300 o 400 anys a desintegrar-se i moltes acaben en el camp o en la mar», ha assenyalat aquest malagueny de 69 anys que ha introduït millores assequibles econòmicament en les màscares de tipus d'un sol ús, ja que considera que «l'impacte ambiental no s'està tenint suficientment en compte».
Aquesta patent va ser rebuda en el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme el passat 31 de desembre i amb ella aquest inventor suma ja quatre creacions ideades per a combatre la covid i «ajudar als qui més l'estan necessitant», en referència als jubilats, les classes socials més humils i el sector hostaler.