Amb vacunes i immunització «podríem veure la llum al setembre», segons un microbiòleg

Després d'un any de pandèmia en el que hem après d'un virus «més que mai en la història de la humanitat», al setembre «podríem tornar a veure la llum» si és alt tant el percentatge de persones immunitzades per contreure la covid-19 com el de vacunades contra aquesta malaltia.

Així ho considera el professor titular del departament de Microbiologia de la Universitat de València (UV), Sergi Maicas, qui en declaracions a l'Agència EFE explica que poden produir-se noves petites onades del virus però «aquesta tercera onada, si fem cas a altres pandèmies, hauria de ser la més forta».

«No hauríem de tenir un brot tan fort» com l'actual, assenyala el també director del Màster en biologia molecular, cel·lular i genètica, qui explica que en altres pandèmies hi ha hagut fins a sis onades «però de l'ordre més semblant a la primera -de març- que a l'actual, que és la forta».

Un any de pandèmia

Durant l'últim any, afirma Maicas, «hem après més que mai en la història de la humanitat. Hem passat de saber que va passar alguna cosa en un mercat d'animals d'una regió xinesa que ningú sap on estava a disposar de diverses vacunes, provesPCRo tests d'antígens».

Però encara ens queden per aprendre «moltes coses» perquè «estem veient que aquest virus està mutant més del que ens agradaria, veiem que estan apareixent soques noves», ressalta.

També cal ser conscients, afirma, que des de Justiniano a Roma, fa més de dos mil anys, «les pandèmies existeixen perquè la gent viu en societat. Si un viu sol, no es contamina».

Mesures més restrictives

Sergi Maicas afirma que les pandèmies no coneixen fronteres i, per això, les mesures a adoptar haurien de ser una «qüestió mundial, el més globals possibles».

«No serveix de res fer una cosa a Europa si no es fa també al Marroc quan hi ha molt poca distància» entre Ceuta i el país africà, afirma per afegir: «Com més extens sigui el tractament, millor per a tots».

Opina que per Nadal hauria d'haver-se fet un confinament similar al de març del passat any, de deu o quinze dies -entre el 21 o 22 de desembre i el 7 de gener-. «No hauria passat el que passa ara», assegura.

A més, assenyala que una «mesura impopular però a l'abast de la nostra mà i no tan agressiva com el confinament total és suspendre dies festius com el 19 de març», que encara que no se celebren Falles sí que sol comportar reunions familiars o socials per ser el dia del pare i Sant Josep.

També creu que no han de celebrar-se ni Dijous ni Divendres Sant, dies que haurien de ser laborables i deixar al treballador la possibilitat que puguin fer aquesta festivitat qualsevol altre dia per evitar les reunions. En cas contrari, explica, «tornarem a tenir pics de casos».

Un virus enganyós

El microbiòleg afirma que el virus SARS-CoV-2 «ens està enganyant a tots en tots els sentits, ens està fent coses que no esperàvem».

Respecte a mesures com l'ús de mascareta, gel hidroalcohòlic o distància interpersonal, suposa que encara les continuarem utilitzant durant un temps.

«Quan hi hagi una immunitat de ramat i un percentatge alt de població que estigui vacunada o hagi passat la malaltia, serà més difícil contagiar-se i, llavors, podrem començar a relaxar-nos», pronostica el microbiòleg, qui assenyala que, encara que «res es pot afirmar al cent per cent», podríem estar un any més amb mascaretes.

Les vacunes

Sergi Maicas assenyala que és necessari vacunar «a molta gent» perquè «si vacunes a tota la població de l'Estat espanyol però no ho fas amb el Marroc ni Algèria, es produiran nous brots del coronavirus».

«Acabarà havent-hi una vintena de vacunes contra la covid-19 i amb això aconseguirem tenir un percentatge important de gent vacunada -apunta-, encara que a la marxa que anem, serà més important la quantitat de persones que s'immunitzarà perquè ha adquirit la malaltia».

«Entre la immunitat aconseguida per haver-se contagiat i la vacuna, el mes de setembre podem començar a veure la llum», assenyala Maicas, qui confia que en dos o tres anys «això sigui una pandèmia del passat».