Desenvolupen una nova vacuna capaç d'entrenar el sistema immunitari per a destruir tumors cancerígens

El Grup de Química Biològica de la Universitat de La Rioja (UR) ha desenvolupat una vacuna terapèutica, ja provada en ratolins i en una fase preclínica, capaç d'estimular el sistema immunitari i entrenar-lo per a destruir tumors cancerígens, encara que s'estima que la seva aplicació en humans es demorarà uns 15 anys.

La recerca, els resultats de la qual s'han presentat aquest dilluns en una roda informativa en línia, ha estat possible gràcies a una beca predoctoral concedida per l'Associació Espanyola Contra el Càncer a La Rioja a la investigadora Iris Bermejo, qui ha desenvolupat aquest avanç científic sota la direcció de Jesús Manuel Peregrina i Francisco Corzana, d'aquest grup de la UR.

La troballa que, de moment, ha tingut resultat en ratolins, es basa en la modificació d'un antigen anomenat Tn, que és un amionàcid unit a un petit carbohidrat, que ha permès diferenciar cèl·lules sanes de les canceroses en el 93% dels tumors.

La recerca ha estat capaç de modificar aquest antigen, present en la superfície d'algunes cèl·lules tumorals, la qual cosa ha permès l'elaboració una vacuna sintètica que, aplicada en ratolins, fa que el sistema immunitari s'activi i generi una més quantitat d'anticossos que podrien atacar a cèl·lules tumorals.

Aquests anticossos generats en animals, a més, són capaços de reconèixer cèl·lules canceroses humanes en cultius cel·lulars, la qual cosa obre les portes al desenvolupament d'una possible vacuna per a uns certs tipus de tumors en persones que produeixin aquests antígens, ha detallat Bermejo.

Per a un grup concret de pacients

La investigadora i els directors d'aquesta tesi han destacat que, passar dels resultats de laboratori a aconseguir un benefici real de la societat, és un procés llarg, que s'estima que podria culminar en 15 anys fins a la seva aplicació clínica, que és el període mitjà en el qual es desenvolupen les vacunes fins a completar la seva fase final.

No obstant això, creuen que aquest avanç obre les portes a un tractament antitumoral en un grup concret de pacients amb característiques concretes en el seu tumor, especialment de pàncrees, pulmó, còlon i mama.

A més, aquesta troballa, segons els científics, contribueix al coneixement global necessari per a ser base de futures recerques més aplicades. Per exemple, en el cas de la covid-19, ha detallat Pelegrina, «hem assistit a un fet històric i els científics han respost, d'una manera eficaç, al desenvolupament de vacunes en temps rècord». Això ha estat possible, ha precisat, «gràcies als anys de recerca bàsica prèvia que hi havia sobre aquesta mena de vacunes».

En aquest cas, ha incidit, la vacuna actua com un fàrmac estimulant el sistema immune, però es diferencia de les vacunes preventives, com pot ser la de la covid-19, la diftèria o el tètanus, entre altres, que no és preventiva.